http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php ca Nucleus CMS v3.24 Televisió de Catalunya i Catalunya ràdio Weblog http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php/../skins/jordicervera/img/top.gif http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50770 La idea és reduir despeses amb la compra d’un títol que, per amortitzar-lo, es convertirà en lectura obligatòria durant anys i anys. La conseqüència més evident és, no cal dir-ho, el descens del negoci. Les editorials vendran menys, els autors tindran menys vendes i menys comandes i tota la part creativa i industrial del procés se’n veurà ressentida. I aquesta és una part, la més visible, la que agafaran els detractors del projecte per convertir-la en arma de combat: “és clar, el que voleu els escriptors i els il•lustradors és seguir guanyant diners”.



Sí, però no només això. Els autors i il•lustradors de literatura infantil i juvenil volem el que vol tothom, viure dignament del nostre treball. I malgrat les aparences, de J.K Rowling només n’hi ha una i al darrere d’una de les dones més riques del món gràcies a la literatura hi ha molta gent que roba hores de son, d’oci o de família per compaginar el dibuixar o l’escriure amb la seva vida i la seva feina i d’altres que van fer el pas valent de convertir el dibuixar o l’escriure en la seva única feina. Tots mereixen respecte i poder treballar en dignitat, un fet que aquesta manera de fer política amenaça de manera molt seriosa, tal i com passa en molts altres àmbits de la nostra societat. Tots vivim una miqueta o molt pitjor excepte els polítics que han sabut i saben blindar el seu estatus a prova fins i tos de les seves pròpies decisions.
Més enllà dels aspectes socials i econòmics, aquesta tendència amaga uns perills indiscutibles que, de seguir així, es faran evidents ben aviat. D’una banda, es converteix la lectura per plaer i per emoció en un apèndix més de les estructures de la classe. Agafar el llibre de la biblioteca de l’escola (un llibre que no estrenes tu i que després de tu passarà per moltes altres mans), llegir-lo i tornar-lo, té més a veure amb l’obligació que amb el plaer. I és cert, hi ha biblioteques i tots les hem utilitzat i les utilitzem, però és i hauria de ser una estructura complementària. Si no t’ensenyen de petit a escollir, a valorar i a estimar els llibres, mai no ho faràs.
Tenim un fenomen ben recent, el Harry Potter. Milers de joves han devorat tota la sèrie del mag, la tenen a casa seva, a la SEVA BIBLIOTECA i molts l’han rellegit diverses vegades. Aquesta sensació és única. I no, no té a veure només amb la propietat privada, un altre dels arguments en contra, té a veure amb l’emoció de crear el teu propi imaginari lector, de saber que hi ha uns llibres que t’han emocionat, que pots marcar, que pots, subratllar, que pots rellegir, que tens a l’abast i, sobretot i fonamental, que formen part de la teva essència, del teu procés de creixement, de la teva vida.
Això és el que es perd amb la idea de socialitzar els llibres, l’esperit, l’ànima, el plaer de llegir i tot el que porta implícit. La lectura és sensibilitat, emoció, cultura, somni i tot això, si no es comença per estimar l’objecte (sigui en paper, digital o en un microxip implantat) i tot el que representa, costa d’aconseguir més tard.
Tenim tancs, avions de combat, bancs milionaris, polítics amb els gintònics subvencionats i les despeses pagades i també tenim avis que no poden anar al metge, que no es poden operar, nens que no mengen i aviat canalla que no serà capaç d’emocionar-se amb un llibre perquè ningú no l’hi haurà pogut/sabut encomanar la passió. Els pobles savis aposten per la cultura i per la salut, nosaltres hem apostat pels bancs i per la política demagògica i barata. Algun dia veurem que el preu a pagar era massa alt però ja serà molt tard.
Us deixo el manifest de l’APE. Val la pena fer-hi una ullada.



Benvolgudes i benvolguts Mestres, AMPES i Institucions Educatives,

Els autors i autores de literatura infantil i juvenil d’aquest país us estem molt agraïts per tota la tasca
de foment de la lectura que ha fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys i que ha permès que els nostres nens i nenes estimessin els llibres, les editorials publiquessin literatura catalana infantil i juvenil, les llibreries venguessin llibres catalans i els autors i autores en la nostra llengua poguéssim (precàriament) sobreviure i crear un món de ficció per als nostres infants i joves. Tot plegat ha possibilitat l’enfortiment del teixit cultural i industrial català.
Podem dir amb orgull que hem aixecat un país de lectores i lectors en la nostra llengua que coneixen de prop els autors i tenen una biblioteca personal amb llibres signats i farcida de records.
Durant aquests anys els nens i nenes de les escoles catalanes han tingut un contacte directe amb els escriptors i escriptores que ens hem acostat a les aules per comunicar-nos directament amb ells i respondre a les seves curiositats. Els hem explicat com s’escriu un llibre, com es creen els personatges, com s’inventen les històries, com es dibuixen els àlbums…
L’alumnat català ha après que els llibres tenen un valor real i simbòlic i que són els seus amics, els seus companys de viatge, el refugi dels seus somnis. I entre tots i totes hem contribuït a crear un país més culte, més pròsper i més europeu amb uns índex de lectura i consum de llibres prop dels nivells francesos i alemanys.
Això ha estat des de la democràcia fins fa uns anys, sense oblidar els pioners que van obrir camins en temps difícils, des d’institucions com Rosa Sensat o editorials com La Galera, passant per autors com Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Josep Vallverdú.
Ara, l’any 2013, a moltes escoles de Catalunya es considera que els llibres són una despesa prescindible per a les famílies i cal que siguin reciclats i passin de mà en mà sense pertànyer a ningú. La “reutilització” sovint no fa distinció entre llibre de text i llibre literari.



El Departament d’Ensenyament de la Generalitat havia col·laborat a aquest procés amb el seu programa d’ajuts, institucionals, a les AMPES que sol·licitaven el finançament de llibres de lectura per a ser socialitzats, però l’any 2011 va rectificar gràcies al Manifest per la No Reutilització del Llibre literari a les Aules que vam promoure els autors. El Manifest va ser signat per més de 400 persones vinculades al món del llibre i podeu trobar-lo aquí:http://noreutilitzacio.blogspot.com.es/
I, malgrat tot, la realitat actual és que la majoria de les famílies NO COMPRA LLIBRES als seus fills.
Qualsevol decisió que modifica una dinàmica determinada comporta conseqüències.
Les conseqüències del “reciclatge”,“socialització” “reutilització” o “segrest” provoca problemes i EROS en editorials, el tancament de llibreries, la descatalogació de llibres i, naturalment, l’abandonament de l’escriptura professional de molts autors i autores.
Però el pitjor de tot és que amb aquesta iniciativa s’ha desvaloritzat el llibre als ulls dels nostres infants i s’han buidat les llars catalanes de llibres. La “tasca educativa” que es pretenia (potser carregada de bones intencions) està aconseguint modificar negativament la motivació lectora, els hàbits lectors, la relació lector-llibre i molts altres aspectes que seran irreversibles un cop els nostres nens i nenes siguin adults.
Us convidem a reflexionar sobre les conseqüències de la vostra decisió i a plantejar-vos si voleu educar nens i nenes en l’amor i el respecte als llibres i la lectura, si voleu mantenir una cultura literària i editorial pròpia i si voleu que hi hagi autors i autores catalans que escriguin en la nostra llengua i s’adrecin als vostres alumnes des del nostre imaginari col·lectiu.
Ho teniu a les vostres mans.



QÜESTIONS PER A LA REFLEXIÓ SOBRE EL “RECICLATGE” I /O “SOCIALITZACIÓ DE LLIBRES LITERARIS A L’ESCOLA.
Entenem per SOCIALITZACIÓ DEL LLIBRE LITERARI del llibre literari a l’aula : la compra de 25 o més llibres del mateix títol idèntics –propietat del Centre Educatiu— prescrits per a un curs com a lectura obligatòria per ser llegits any rere any pels alumnes que cursaran aquell nivell, independentment del professorat que tingui assignat el curs i les seves preferències personals.
Queden fora d’aquesta consideració les experiències pedagògiques com ara “maletes de lectura”, “la biblioteca d’aula” “la biblioteca de l’escola” o altres activitats que molts mestres i professors i professores fan servir per transmetre el gust per la lectura al seu grup classe.
Creiem que aquesta mena de “socialització” del llibre de lectura s’ha produït paral·lel.lament a la socialització del llibre de text a les Escoles i que s’ha fet amb la mateixa finalitat d’estalvi del seu cost sense reflexionar suficientment sobre com pot afectar la motivació lectora del professorat i de l’alumnat, la didàctica de la tasca docent a l’aula i els contravalors que indirectament reben els estudiants sobre el que és un llibre i el seu ús.
Els autors i autores ens preguntem:
Quines finalitats persegueix “la reutilització”? Fomentar la lectura o estalviar el cost de compra d’un llibre única i exclusivament? En el cas de famílies necessitades entenem que és imprescindible proporcionar bosses de llibres, però en el 90% de les llars catalanes la compra d’un llibre de lectura de vuit euros és una despesa assumible i petita comparada amb altres despeses educatives que les famílies assumeixen naturalment (motxilles, material escolar, material esportiu, connexió a Internet, sortides i quotes en el cas de les escoles concertades etc).
Com afavoreix un llibre “socialitzat” el foment de la lectura? Augmenta el nombre de lectures per alumne disposar de vint-i-cinc llibres de títol repetit dins l’aula? Per quantes mans passa a l’any cada llibre? Quants llibres es llegeixen els nens al llarg d’un any gràcies a aquest sistema amb un títol idèntic i repetit?
Quants anys de prescripció obligatòria en un mateix nivell suporta un llibre? Cinc, sis, deu anys llegint un mateix llibre perquè és propietat de l’Escola i cal amortitzar el seu cost?



Si ja hi ha llibre assignat de lectura com s’implica el professorat en la recerca de novetats i prescripcions? Quin estímul té el professorat per recomanar lectures i estar al dia de les noves publicacions, revistes prescriptores i associacions pedagògiqes de foment de la lectura si ja té un llibre assignat que no pot canviar?
Quina és la motivació didàctica del professorat en el cas de no haver triat el llibre? Si no ha triat la lectura i tal vegada no l’hi interessa o no és del seu gust com podrà transmetre l’entusiasme i les ganes de llegir als seus alumnes? Els professors canvien sovint de centre i de nivell i en arribar a un curs amb llibre socialitzat la lectura li ha vingut imposada.
Què passa quan alguns llibres es deterioren? L’estat físic del llibre pot ser un mal conductor de la vinculació del nen amb l’objecte? Què sent un nen quan li toca un llibre vell i fet malbé?I si l’únic espai de lectura per impedir el deteriorament o la pèrdua del llibre és l’aula no es relaciona masa directament el llibre de lectura amb el llibre de text obligatori?
Com es renoven els títols de la biblioteca de l’Escola si s’ha invertit una quantitat alta de diners en la compra de títols repetits per aula? I si aquests 25 títols idèntics fossin 25 títols diferents renovats any rere any com a inversió en l’ “actualització” que requereix una biblioteca Escolar?
I d’altra banda el que entenem per “socialització del llibre literari a l’aula” creiem que afecta;



LA TRANSMISSIÓ DE CONTRAVALORS QUE REP L’ALUMNE
Potser l’’alumnat ES PREGUNTA:
Hem de considerar el llibre només propietat de l’escola? Si el tenim només a l’escola, no el podem llegir o rellegir mai a casa? El podem subratllar? Hi podem anotar coses? On quedarà constància del nostre nom i la data en què el vam llegir?
És necessari que hi hagi llibres a casa? Quin llibre agafarem quan volguem llegir ben acomodats al sofà, o a la terrassa, o quan anem de viatge? Quins llibres compartirem amb la família? Quins llibres tenim a la nostra habitació? Tenim biblioteca personal?
Cal que existeixin les llibreries? És només tasca del professor la recomanació dels llibres de lectura? Es bo estar al dia les novetats? On, si no a les llibreries tenim el plaer de triar i remenar llibres nous abans d’escollir la lectura que ens sedueixi?
Què en queda de la visita d’un autor o una autora a qui hem llegit i que ens ha agradat? Com recordarem el que l’autor o autora ens ha dit del llibre? El llibre signat o dedicat és el senyal d’una implicació directa entre els autors, els lectors i les lectures.
Són realment cars els llibres de lectura d’escola? Costen sobre els set o vuit euros. Un menú de vuit euros és barat i un llibre de vuit euros és car? No és equiparable alimentar el cos i la ment? Sabíeu que n’hi ha molts que es fan amb paper reciclat i que són ecològics i sostenibles?
Un llibre és un bon regal? Està carregat d’emocions, d’històries, d’aventures, d’humor. Quan regalem un llibre volem compartir amb la persona que el rep totes les sensacions que transmet el seu contingut. Si percebem que el llibre ja no té valor, tindrem ganes de regalar-ne?
Què significa comprar un llibre? És una despesa innecessària i prescindible? La cultura ens ajuda a formar-nos. A descobrir, a aprendre, a desenvolupar la nostra personalitat. Pagar vuit euros per una novel·la, un llibre de relats o de poemes, o per un àlbum il·lustrat és llençar els diners? No seria millor considerar el llibre com una inversió en comptes d’una despesa?



Tenim diners per comprar un Ipod, o una dessuadora de marca, o la connexió a internet al mòbil, o un videojoc? Tot això té un valor sentimental i una implicació directa amb les nostres emocions o és purament funcional? Un llibre de lectura de vuit euros ens sembla car i un videojoc de cinquanta no?
Quin valor té la feina d’un autor o autora? Ens hem preguntat mai d’on treu els diners que el permeten tirar endavant i escriure les històries que llegim? Un fuster, un paleta o un metge cobren per la feina que fan. Ens fabriquen un moble, ens tomben un envà o ens operen i nosaltres paguem un diners per la feina feta. Pensem que els creadors no han de cobrar per la tasca que fan? Si la cultura no es paga (pirateria), qui farà res per la cultura?]]> La idea és reduir despeses amb la compra d’un títol que, per amortitzar-lo, es convertirà en lectura obligatòria durant anys i anys. La conseqüència més evident és, no cal dir-ho, el descens del negoci. Les editorials vendran menys, els autors tindran menys vendes i menys comandes i tota la part creativa i industrial del procés se’n veurà ressentida. I aquesta és una part, la més visible, la que agafaran els detractors del projecte per convertir-la en arma de combat: “és clar, el que voleu els escriptors i els il•lustradors és seguir guanyant diners”.



Sí, però no només això. Els autors i il•lustradors de literatura infantil i juvenil volem el que vol tothom, viure dignament del nostre treball. I malgrat les aparences, de J.K Rowling només n’hi ha una i al darrere d’una de les dones més riques del món gràcies a la literatura hi ha molta gent que roba hores de son, d’oci o de família per compaginar el dibuixar o l’escriure amb la seva vida i la seva feina i d’altres que van fer el pas valent de convertir el dibuixar o l’escriure en la seva única feina. Tots mereixen respecte i poder treballar en dignitat, un fet que aquesta manera de fer política amenaça de manera molt seriosa, tal i com passa en molts altres àmbits de la nostra societat. Tots vivim una miqueta o molt pitjor excepte els polítics que han sabut i saben blindar el seu estatus a prova fins i tos de les seves pròpies decisions.
Més enllà dels aspectes socials i econòmics, aquesta tendència amaga uns perills indiscutibles que, de seguir així, es faran evidents ben aviat. D’una banda, es converteix la lectura per plaer i per emoció en un apèndix més de les estructures de la classe. Agafar el llibre de la biblioteca de l’escola (un llibre que no estrenes tu i que després de tu passarà per moltes altres mans), llegir-lo i tornar-lo, té més a veure amb l’obligació que amb el plaer. I és cert, hi ha biblioteques i tots les hem utilitzat i les utilitzem, però és i hauria de ser una estructura complementària. Si no t’ensenyen de petit a escollir, a valorar i a estimar els llibres, mai no ho faràs.
Tenim un fenomen ben recent, el Harry Potter. Milers de joves han devorat tota la sèrie del mag, la tenen a casa seva, a la SEVA BIBLIOTECA i molts l’han rellegit diverses vegades. Aquesta sensació és única. I no, no té a veure només amb la propietat privada, un altre dels arguments en contra, té a veure amb l’emoció de crear el teu propi imaginari lector, de saber que hi ha uns llibres que t’han emocionat, que pots marcar, que pots, subratllar, que pots rellegir, que tens a l’abast i, sobretot i fonamental, que formen part de la teva essència, del teu procés de creixement, de la teva vida.
Això és el que es perd amb la idea de socialitzar els llibres, l’esperit, l’ànima, el plaer de llegir i tot el que porta implícit. La lectura és sensibilitat, emoció, cultura, somni i tot això, si no es comença per estimar l’objecte (sigui en paper, digital o en un microxip implantat) i tot el que representa, costa d’aconseguir més tard.
Tenim tancs, avions de combat, bancs milionaris, polítics amb els gintònics subvencionats i les despeses pagades i també tenim avis que no poden anar al metge, que no es poden operar, nens que no mengen i aviat canalla que no serà capaç d’emocionar-se amb un llibre perquè ningú no l’hi haurà pogut/sabut encomanar la passió. Els pobles savis aposten per la cultura i per la salut, nosaltres hem apostat pels bancs i per la política demagògica i barata. Algun dia veurem que el preu a pagar era massa alt però ja serà molt tard.
Us deixo el manifest de l’APE. Val la pena fer-hi una ullada.



Benvolgudes i benvolguts Mestres, AMPES i Institucions Educatives,

Els autors i autores de literatura infantil i juvenil d’aquest país us estem molt agraïts per tota la tasca
de foment de la lectura que ha fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys i que ha permès que els nostres nens i nenes estimessin els llibres, les editorials publiquessin literatura catalana infantil i juvenil, les llibreries venguessin llibres catalans i els autors i autores en la nostra llengua poguéssim (precàriament) sobreviure i crear un món de ficció per als nostres infants i joves. Tot plegat ha possibilitat l’enfortiment del teixit cultural i industrial català.
Podem dir amb orgull que hem aixecat un país de lectores i lectors en la nostra llengua que coneixen de prop els autors i tenen una biblioteca personal amb llibres signats i farcida de records.
Durant aquests anys els nens i nenes de les escoles catalanes han tingut un contacte directe amb els escriptors i escriptores que ens hem acostat a les aules per comunicar-nos directament amb ells i respondre a les seves curiositats. Els hem explicat com s’escriu un llibre, com es creen els personatges, com s’inventen les històries, com es dibuixen els àlbums…
L’alumnat català ha après que els llibres tenen un valor real i simbòlic i que són els seus amics, els seus companys de viatge, el refugi dels seus somnis. I entre tots i totes hem contribuït a crear un país més culte, més pròsper i més europeu amb uns índex de lectura i consum de llibres prop dels nivells francesos i alemanys.
Això ha estat des de la democràcia fins fa uns anys, sense oblidar els pioners que van obrir camins en temps difícils, des d’institucions com Rosa Sensat o editorials com La Galera, passant per autors com Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Josep Vallverdú.
Ara, l’any 2013, a moltes escoles de Catalunya es considera que els llibres són una despesa prescindible per a les famílies i cal que siguin reciclats i passin de mà en mà sense pertànyer a ningú. La “reutilització” sovint no fa distinció entre llibre de text i llibre literari.



El Departament d’Ensenyament de la Generalitat havia col·laborat a aquest procés amb el seu programa d’ajuts, institucionals, a les AMPES que sol·licitaven el finançament de llibres de lectura per a ser socialitzats, però l’any 2011 va rectificar gràcies al Manifest per la No Reutilització del Llibre literari a les Aules que vam promoure els autors. El Manifest va ser signat per més de 400 persones vinculades al món del llibre i podeu trobar-lo aquí:http://noreutilitzacio.blogspot.com.es/
I, malgrat tot, la realitat actual és que la majoria de les famílies NO COMPRA LLIBRES als seus fills.
Qualsevol decisió que modifica una dinàmica determinada comporta conseqüències.
Les conseqüències del “reciclatge”,“socialització” “reutilització” o “segrest” provoca problemes i EROS en editorials, el tancament de llibreries, la descatalogació de llibres i, naturalment, l’abandonament de l’escriptura professional de molts autors i autores.
Però el pitjor de tot és que amb aquesta iniciativa s’ha desvaloritzat el llibre als ulls dels nostres infants i s’han buidat les llars catalanes de llibres. La “tasca educativa” que es pretenia (potser carregada de bones intencions) està aconseguint modificar negativament la motivació lectora, els hàbits lectors, la relació lector-llibre i molts altres aspectes que seran irreversibles un cop els nostres nens i nenes siguin adults.
Us convidem a reflexionar sobre les conseqüències de la vostra decisió i a plantejar-vos si voleu educar nens i nenes en l’amor i el respecte als llibres i la lectura, si voleu mantenir una cultura literària i editorial pròpia i si voleu que hi hagi autors i autores catalans que escriguin en la nostra llengua i s’adrecin als vostres alumnes des del nostre imaginari col·lectiu.
Ho teniu a les vostres mans.



QÜESTIONS PER A LA REFLEXIÓ SOBRE EL “RECICLATGE” I /O “SOCIALITZACIÓ DE LLIBRES LITERARIS A L’ESCOLA.
Entenem per SOCIALITZACIÓ DEL LLIBRE LITERARI del llibre literari a l’aula : la compra de 25 o més llibres del mateix títol idèntics –propietat del Centre Educatiu— prescrits per a un curs com a lectura obligatòria per ser llegits any rere any pels alumnes que cursaran aquell nivell, independentment del professorat que tingui assignat el curs i les seves preferències personals.
Queden fora d’aquesta consideració les experiències pedagògiques com ara “maletes de lectura”, “la biblioteca d’aula” “la biblioteca de l’escola” o altres activitats que molts mestres i professors i professores fan servir per transmetre el gust per la lectura al seu grup classe.
Creiem que aquesta mena de “socialització” del llibre de lectura s’ha produït paral·lel.lament a la socialització del llibre de text a les Escoles i que s’ha fet amb la mateixa finalitat d’estalvi del seu cost sense reflexionar suficientment sobre com pot afectar la motivació lectora del professorat i de l’alumnat, la didàctica de la tasca docent a l’aula i els contravalors que indirectament reben els estudiants sobre el que és un llibre i el seu ús.
Els autors i autores ens preguntem:
Quines finalitats persegueix “la reutilització”? Fomentar la lectura o estalviar el cost de compra d’un llibre única i exclusivament? En el cas de famílies necessitades entenem que és imprescindible proporcionar bosses de llibres, però en el 90% de les llars catalanes la compra d’un llibre de lectura de vuit euros és una despesa assumible i petita comparada amb altres despeses educatives que les famílies assumeixen naturalment (motxilles, material escolar, material esportiu, connexió a Internet, sortides i quotes en el cas de les escoles concertades etc).
Com afavoreix un llibre “socialitzat” el foment de la lectura? Augmenta el nombre de lectures per alumne disposar de vint-i-cinc llibres de títol repetit dins l’aula? Per quantes mans passa a l’any cada llibre? Quants llibres es llegeixen els nens al llarg d’un any gràcies a aquest sistema amb un títol idèntic i repetit?
Quants anys de prescripció obligatòria en un mateix nivell suporta un llibre? Cinc, sis, deu anys llegint un mateix llibre perquè és propietat de l’Escola i cal amortitzar el seu cost?



Si ja hi ha llibre assignat de lectura com s’implica el professorat en la recerca de novetats i prescripcions? Quin estímul té el professorat per recomanar lectures i estar al dia de les noves publicacions, revistes prescriptores i associacions pedagògiqes de foment de la lectura si ja té un llibre assignat que no pot canviar?
Quina és la motivació didàctica del professorat en el cas de no haver triat el llibre? Si no ha triat la lectura i tal vegada no l’hi interessa o no és del seu gust com podrà transmetre l’entusiasme i les ganes de llegir als seus alumnes? Els professors canvien sovint de centre i de nivell i en arribar a un curs amb llibre socialitzat la lectura li ha vingut imposada.
Què passa quan alguns llibres es deterioren? L’estat físic del llibre pot ser un mal conductor de la vinculació del nen amb l’objecte? Què sent un nen quan li toca un llibre vell i fet malbé?I si l’únic espai de lectura per impedir el deteriorament o la pèrdua del llibre és l’aula no es relaciona masa directament el llibre de lectura amb el llibre de text obligatori?
Com es renoven els títols de la biblioteca de l’Escola si s’ha invertit una quantitat alta de diners en la compra de títols repetits per aula? I si aquests 25 títols idèntics fossin 25 títols diferents renovats any rere any com a inversió en l’ “actualització” que requereix una biblioteca Escolar?
I d’altra banda el que entenem per “socialització del llibre literari a l’aula” creiem que afecta;



LA TRANSMISSIÓ DE CONTRAVALORS QUE REP L’ALUMNE
Potser l’’alumnat ES PREGUNTA:
Hem de considerar el llibre només propietat de l’escola? Si el tenim només a l’escola, no el podem llegir o rellegir mai a casa? El podem subratllar? Hi podem anotar coses? On quedarà constància del nostre nom i la data en què el vam llegir?
És necessari que hi hagi llibres a casa? Quin llibre agafarem quan volguem llegir ben acomodats al sofà, o a la terrassa, o quan anem de viatge? Quins llibres compartirem amb la família? Quins llibres tenim a la nostra habitació? Tenim biblioteca personal?
Cal que existeixin les llibreries? És només tasca del professor la recomanació dels llibres de lectura? Es bo estar al dia les novetats? On, si no a les llibreries tenim el plaer de triar i remenar llibres nous abans d’escollir la lectura que ens sedueixi?
Què en queda de la visita d’un autor o una autora a qui hem llegit i que ens ha agradat? Com recordarem el que l’autor o autora ens ha dit del llibre? El llibre signat o dedicat és el senyal d’una implicació directa entre els autors, els lectors i les lectures.
Són realment cars els llibres de lectura d’escola? Costen sobre els set o vuit euros. Un menú de vuit euros és barat i un llibre de vuit euros és car? No és equiparable alimentar el cos i la ment? Sabíeu que n’hi ha molts que es fan amb paper reciclat i que són ecològics i sostenibles?
Un llibre és un bon regal? Està carregat d’emocions, d’històries, d’aventures, d’humor. Quan regalem un llibre volem compartir amb la persona que el rep totes les sensacions que transmet el seu contingut. Si percebem que el llibre ja no té valor, tindrem ganes de regalar-ne?
Què significa comprar un llibre? És una despesa innecessària i prescindible? La cultura ens ajuda a formar-nos. A descobrir, a aprendre, a desenvolupar la nostra personalitat. Pagar vuit euros per una novel·la, un llibre de relats o de poemes, o per un àlbum il·lustrat és llençar els diners? No seria millor considerar el llibre com una inversió en comptes d’una despesa?



Tenim diners per comprar un Ipod, o una dessuadora de marca, o la connexió a internet al mòbil, o un videojoc? Tot això té un valor sentimental i una implicació directa amb les nostres emocions o és purament funcional? Un llibre de lectura de vuit euros ens sembla car i un videojoc de cinquanta no?
Quin valor té la feina d’un autor o autora? Ens hem preguntat mai d’on treu els diners que el permeten tirar endavant i escriure les històries que llegim? Un fuster, un paleta o un metge cobren per la feina que fan. Ens fabriquen un moble, ens tomben un envà o ens operen i nosaltres paguem un diners per la feina feta. Pensem que els creadors no han de cobrar per la tasca que fan? Si la cultura no es paga (pirateria), qui farà res per la cultura?]]> General http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50770 Sun, 16 Jun 2013 06:34:40 GMT Sun http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50770 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50726 Montse Folch que edita Angle en català i Planeta en castellà.



Els editors diuen que és el primer llibre de coaching nutricional entre doctora i pacient. Es farà a la llibreria Alibri de Barcelona, el dia 26 de juny a dos quarts de 8 del vespre. El presenta la periodista Glòria Serra.]]> Montse Folch que edita Angle en català i Planeta en castellà.



Els editors diuen que és el primer llibre de coaching nutricional entre doctora i pacient. Es farà a la llibreria Alibri de Barcelona, el dia 26 de juny a dos quarts de 8 del vespre. El presenta la periodista Glòria Serra.]]> Jordi Cervera http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50726 Wed, 12 Jun 2013 10:33:16 GMT Wed http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50726 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50710 l'Enciclopèdia Catalana, l'Editorial Barcino i l'Ajuntament de Barcelona s’acaba de publicar el primer volum de la Història de la literatura catalana.



Es tracta d’un ambiciós projecte dirigit per l’editor Àlex Broch, que representa un pas més endavant en la proposta dirigida per Antoni Comas, Joaquim Molas i Martí de Riquer i publicada per Ariel, ja que incorpora totes les aportacions de la historiografia literària dels darrers anys. A nivell global, trenca amb la divisió establerta que marca tres períodes clau: plenitud o època nacional, decadència i renaixença. En aquesta línia de treball, es tracta de interrelacionar i de contextualitzar la història, entenent que la literatura catalana no és ni ha estat un fet aïllat i que cal lligar-la al món europeu i occidental amb tot el que això representa.
Broch coordina un equip de treball format per 67 filòlegs, provinents de totes les Universitats dels Països Catalans, una xifra que dóna una idea de l’abast real del projecte.



El primer volum, dirigit per Lola Badia, va de l’època medieval al segle XIV, recollint les darreres investigacions com l’actualització dels estudis sobre Ramon Llull, la influència de les novel•les artúriques i la reinterpretació de la poesia trobadoresca.
L’obra tindrà vuit volums que s’editaran a raó de dos per any i així, Josep Solervicens coordinarà els textos sobre el renaixement fins a la il•lustració, Enric Cassany i Josep M. Domingo el segle XIX, Jordi Castellanos, en una primera etapa i després de la seva mort, Jordi Marrugat, del modernisme al 1952, i el mateix Àlex Broch del realisme històric fins l'any 2010.
]]> l'Enciclopèdia Catalana, l'Editorial Barcino i l'Ajuntament de Barcelona s’acaba de publicar el primer volum de la Història de la literatura catalana.



Es tracta d’un ambiciós projecte dirigit per l’editor Àlex Broch, que representa un pas més endavant en la proposta dirigida per Antoni Comas, Joaquim Molas i Martí de Riquer i publicada per Ariel, ja que incorpora totes les aportacions de la historiografia literària dels darrers anys. A nivell global, trenca amb la divisió establerta que marca tres períodes clau: plenitud o època nacional, decadència i renaixença. En aquesta línia de treball, es tracta de interrelacionar i de contextualitzar la història, entenent que la literatura catalana no és ni ha estat un fet aïllat i que cal lligar-la al món europeu i occidental amb tot el que això representa.
Broch coordina un equip de treball format per 67 filòlegs, provinents de totes les Universitats dels Països Catalans, una xifra que dóna una idea de l’abast real del projecte.



El primer volum, dirigit per Lola Badia, va de l’època medieval al segle XIV, recollint les darreres investigacions com l’actualització dels estudis sobre Ramon Llull, la influència de les novel•les artúriques i la reinterpretació de la poesia trobadoresca.
L’obra tindrà vuit volums que s’editaran a raó de dos per any i així, Josep Solervicens coordinarà els textos sobre el renaixement fins a la il•lustració, Enric Cassany i Josep M. Domingo el segle XIX, Jordi Castellanos, en una primera etapa i després de la seva mort, Jordi Marrugat, del modernisme al 1952, i el mateix Àlex Broch del realisme històric fins l'any 2010.
]]> Llibres singulars http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50710 Tue, 11 Jun 2013 12:59:15 GMT Tue http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50710 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50694 Montse Batlle és una persona inquieta que ha canalitzat la seva curiositat en l’exploració dels camins interiors. L’editorial Kairós li acaba de publicar Lo íntimo y lo sagrado, un llibre amb pròleg d’Antoni Puigverd i prefaci de Jaume Angelats, que aplega les seves converses amb diferents personalitats internacionals lligades a diverses disciplines del cos i de l’ànima. Noms com Luis Racionero per parlar del Tao; Berta Meneses, de la disciplina zen; Enrique Eskenazi, del Tarot; Oruç Guvenç, dels sufisme; Antoni Pascual, del cristianisme, o José Miguel Pueyo de la psicoanàlisi, entre d’altres. Les grans preocupacions de l’ésser humà desgranades en converses sòlides i profundes.
La Montse ens acosta les seves motivacions per escriure’l i les seves sensacions després de fer-ho




Els motius de escriure el llibre "Lo Intimo y lo Sagrado" van ser dos. El primer és que a mi des de sempre m’hauria agradat esser periodista però vaig haver de portar una empresa familiar, fabrica de maquinaria agrícola perquè el meu germà estava delicat de salut i no podia fer-ho. O sigui el meu somni dels 20 realitzat als 60, ha sigut com la travessia del desert. I en segon lloc el llibre es tota la meva recerca personal existencial, la que he fet a tots els nivells, ja que quan et trobes amb impediments en les diferents àrees de la teva vida el que fas és mirar de buscar els perquès i el sentit de tot plegat. Així doncs, les entrevistes, son les que he fer a tots els mestres a qui he recorregut, conservant l’ordre cronològic.



La meva valoració a posteriori es molt i molt bona, tant a nivell personal per les fites assolides com a nivell de recepció del llibre, ja que, segons els comentaris que em fa la gent , puc dir que és un llibre original que els endinsa en diferents camins que desconeixien.

Gràcies Montse.
]]> Montse Batlle és una persona inquieta que ha canalitzat la seva curiositat en l’exploració dels camins interiors. L’editorial Kairós li acaba de publicar Lo íntimo y lo sagrado, un llibre amb pròleg d’Antoni Puigverd i prefaci de Jaume Angelats, que aplega les seves converses amb diferents personalitats internacionals lligades a diverses disciplines del cos i de l’ànima. Noms com Luis Racionero per parlar del Tao; Berta Meneses, de la disciplina zen; Enrique Eskenazi, del Tarot; Oruç Guvenç, dels sufisme; Antoni Pascual, del cristianisme, o José Miguel Pueyo de la psicoanàlisi, entre d’altres. Les grans preocupacions de l’ésser humà desgranades en converses sòlides i profundes.
La Montse ens acosta les seves motivacions per escriure’l i les seves sensacions després de fer-ho




Els motius de escriure el llibre "Lo Intimo y lo Sagrado" van ser dos. El primer és que a mi des de sempre m’hauria agradat esser periodista però vaig haver de portar una empresa familiar, fabrica de maquinaria agrícola perquè el meu germà estava delicat de salut i no podia fer-ho. O sigui el meu somni dels 20 realitzat als 60, ha sigut com la travessia del desert. I en segon lloc el llibre es tota la meva recerca personal existencial, la que he fet a tots els nivells, ja que quan et trobes amb impediments en les diferents àrees de la teva vida el que fas és mirar de buscar els perquès i el sentit de tot plegat. Així doncs, les entrevistes, son les que he fer a tots els mestres a qui he recorregut, conservant l’ordre cronològic.



La meva valoració a posteriori es molt i molt bona, tant a nivell personal per les fites assolides com a nivell de recepció del llibre, ja que, segons els comentaris que em fa la gent , puc dir que és un llibre original que els endinsa en diferents camins que desconeixien.

Gràcies Montse.
]]> Autors http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50694 Mon, 10 Jun 2013 10:03:17 GMT Mon http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50694 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50691 Fill de Caín. És l’estrena en l’univers del llargmetratge del director tarragoní Jesús Monllaó després de tres curts, La mirada obliqua, (nominat als Goya 2002); Gloria, (premi del Jurat en el Lucania Film Festival 2002) i El Legado (seleccionat com a un dels millors curts del cinema espanyol 2006) i el documental L’efecte Kuleshov, els rostres de California.



La pel•lícula no és altra cosa que una successió d’encerts. El primer és el punt d’arrencada, ja que parteix de la novel•la Querido Caín, de l’escriptor de Saragossa Ignacio García-Valiño, guanyadora del premi Torrevieja 2006.



El càsting és magnífic amb un José Coronado que darrerament s’ha reivindicat professionalment amb papers d’una solidesa inqüestionable i que aquí també mostra una presència contundent. Julio Manrique, sobri i precís, aclaparat pel pes de moltes decisions i de moltes emocions, posa el contrapunt als duels interpretatius, mentre que el paper de David Solans és una contundència escruixidora. Mercè Rovira, Maria Molins, Abril García, Helena de la Torre i Jack Taylor acaben d’arrodonir un magnífic quadre capaç d’aportar tots els matisos a la història que s’explica.



Hi reconec un component molt més personal a l’hora de veure en pantalla escenaris coneguts, propers i estimats, de comprovar una vegada més que es poden construir grans moments cinematogràfics sense l’Empire State Building. Aquí hi ha la cereria Corderet, el carrer Apodaca, la cala Tamarit, el Fortí de la Reina, el col•legi La Salle de Cambrils i un lloc on m’hi he passat moltes hores, la biblioteca del Centre de Lectura, convertida en una escola d’aprenentatge de jugadors d’escacs d’elit. Tot un encert!
Aquesta idea visual del director de plantejar el Camp de Tarragona com una globalitat metropolitana és, sens dubte d’una brillantor i d’una potència innegables. Anant més enllà de la pel•lícula, té una força turística innegable i tindria un poderós impacte social si s’aconseguís plantejar aquesta batalla conjunta a nivell nacional i internacional, un gran lobbie del Camp.



Monllaó aconsegueix moments d’una brillantor i d’una contundència absolutes. A banda de la història global, perfectament narrada i sòlidament conduïda en tot moment, hi ha instants impagables. La llum tarragonina hi aporta un embolcall únic i, per damunt de la bellesa formal de les imatges, hi ha unes quantes escenes de les que et mantenen literalment agafat a al butaca, sense respirar, seguint les evolucions dels personatges i esperant un desenllaç que probablement no esperes. Un director capaç d’aconseguir que una pel•lícula seva tingui aquesta successió de moments de clímax mereix tenir un llarg camí per endavant i si la justícia cultural existeix i les retallades no acaben amb tot el que es belluga, Jesús Monllaó és una magnífica aposta de futur i el Camp de Tarragona un contundent i esperançador camp de proves de noves experiències.



]]> Fill de Caín. És l’estrena en l’univers del llargmetratge del director tarragoní Jesús Monllaó després de tres curts, La mirada obliqua, (nominat als Goya 2002); Gloria, (premi del Jurat en el Lucania Film Festival 2002) i El Legado (seleccionat com a un dels millors curts del cinema espanyol 2006) i el documental L’efecte Kuleshov, els rostres de California.



La pel•lícula no és altra cosa que una successió d’encerts. El primer és el punt d’arrencada, ja que parteix de la novel•la Querido Caín, de l’escriptor de Saragossa Ignacio García-Valiño, guanyadora del premi Torrevieja 2006.



El càsting és magnífic amb un José Coronado que darrerament s’ha reivindicat professionalment amb papers d’una solidesa inqüestionable i que aquí també mostra una presència contundent. Julio Manrique, sobri i precís, aclaparat pel pes de moltes decisions i de moltes emocions, posa el contrapunt als duels interpretatius, mentre que el paper de David Solans és una contundència escruixidora. Mercè Rovira, Maria Molins, Abril García, Helena de la Torre i Jack Taylor acaben d’arrodonir un magnífic quadre capaç d’aportar tots els matisos a la història que s’explica.



Hi reconec un component molt més personal a l’hora de veure en pantalla escenaris coneguts, propers i estimats, de comprovar una vegada més que es poden construir grans moments cinematogràfics sense l’Empire State Building. Aquí hi ha la cereria Corderet, el carrer Apodaca, la cala Tamarit, el Fortí de la Reina, el col•legi La Salle de Cambrils i un lloc on m’hi he passat moltes hores, la biblioteca del Centre de Lectura, convertida en una escola d’aprenentatge de jugadors d’escacs d’elit. Tot un encert!
Aquesta idea visual del director de plantejar el Camp de Tarragona com una globalitat metropolitana és, sens dubte d’una brillantor i d’una potència innegables. Anant més enllà de la pel•lícula, té una força turística innegable i tindria un poderós impacte social si s’aconseguís plantejar aquesta batalla conjunta a nivell nacional i internacional, un gran lobbie del Camp.



Monllaó aconsegueix moments d’una brillantor i d’una contundència absolutes. A banda de la història global, perfectament narrada i sòlidament conduïda en tot moment, hi ha instants impagables. La llum tarragonina hi aporta un embolcall únic i, per damunt de la bellesa formal de les imatges, hi ha unes quantes escenes de les que et mantenen literalment agafat a al butaca, sense respirar, seguint les evolucions dels personatges i esperant un desenllaç que probablement no esperes. Un director capaç d’aconseguir que una pel•lícula seva tingui aquesta successió de moments de clímax mereix tenir un llarg camí per endavant i si la justícia cultural existeix i les retallades no acaben amb tot el que es belluga, Jesús Monllaó és una magnífica aposta de futur i el Camp de Tarragona un contundent i esperançador camp de proves de noves experiències.



]]> General http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50691 Sun, 9 Jun 2013 08:56:31 GMT Sun http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50691 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50667 Jo confesso, de Jaume Cabré.



L'editorial labutxaca l'acaba publicar per 14,50 euros. Si en voleu més detalls podeu consultar aquesta entrada.]]> Jo confesso, de Jaume Cabré.



L'editorial labutxaca l'acaba publicar per 14,50 euros. Si en voleu més detalls podeu consultar aquesta entrada.]]> Llibres singulars http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50667 Sat, 8 Jun 2013 06:45:00 GMT Sat http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50667 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50659 tenda virtual. En aquesta primera fase permet accedir a tot el catàleg en castellà de l’editorial i ben aviat s’ampliarà a la resta de llengües de l’estat.



Sens dubte una bona manera de facilitar l’accés dels lectors als llibres amb totes les facilitats de les noves tecnologies
]]> tenda virtual. En aquesta primera fase permet accedir a tot el catàleg en castellà de l’editorial i ben aviat s’ampliarà a la resta de llengües de l’estat.



Sens dubte una bona manera de facilitar l’accés dels lectors als llibres amb totes les facilitats de les noves tecnologies
]]> General http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50659 Fri, 7 Jun 2013 09:42:35 GMT Fri http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50659 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50647 Tennessee Williams, “La noche de la iguana”.



John Huston la va portar al cinema l’any 1964 i gràcies a la particular manera de narrar del director i a la presència magnètica d’Ava Gardner que compartia protagonisme amb Richard Burton, Deborah Kerr i Sue Lyon es va convertir en un èxit que no feia altra cosa que engrandir la llegenda del seu autor, responsable de peces com “La gata sobre el tejado de zinc” o “Un tranvia llamado deseo”.



El duel interpretatiu no fa altra cosa que donar caràcter i rostre als personatges de Williams, un escriptor amb capacitat per explorar l’ànima humana i fer-ne sortir un grapat de coses bones però també els pitjors moments.



Alianza editorial acaba de publicar el llibre en edició i traducció d’Álvaro del Amo, una magnífica oportunitat de recuperar un clàssic absolutament imprescindible. Tres actes carregats de passions, de vivències, de sentiments, d’emocions enfrontades. Tres actes que són la vida i l’essència de la condició humana.
]]> Tennessee Williams, “La noche de la iguana”.



John Huston la va portar al cinema l’any 1964 i gràcies a la particular manera de narrar del director i a la presència magnètica d’Ava Gardner que compartia protagonisme amb Richard Burton, Deborah Kerr i Sue Lyon es va convertir en un èxit que no feia altra cosa que engrandir la llegenda del seu autor, responsable de peces com “La gata sobre el tejado de zinc” o “Un tranvia llamado deseo”.



El duel interpretatiu no fa altra cosa que donar caràcter i rostre als personatges de Williams, un escriptor amb capacitat per explorar l’ànima humana i fer-ne sortir un grapat de coses bones però també els pitjors moments.



Alianza editorial acaba de publicar el llibre en edició i traducció d’Álvaro del Amo, una magnífica oportunitat de recuperar un clàssic absolutament imprescindible. Tres actes carregats de passions, de vivències, de sentiments, d’emocions enfrontades. Tres actes que són la vida i l’essència de la condició humana.
]]> Llibres singulars http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50647 Thu, 6 Jun 2013 12:50:54 GMT Thu http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50647 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50616 Els dos costats de la bàscula". És el primer llibre de coaching nutricinal escrit a mitges entre la doctora, la Montse Folch, i el pacient, jo mateix.



El publica Angle Editorial.]]> Els dos costats de la bàscula". És el primer llibre de coaching nutricinal escrit a mitges entre la doctora, la Montse Folch, i el pacient, jo mateix.



El publica Angle Editorial.]]> Jordi Cervera http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50616 Tue, 4 Jun 2013 10:38:06 GMT Tue http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50616 http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50574 La Tronada. I aquest esclat de pólvora i soroll és un dels finalistes del concurs L’Instant més gran dels Països Catalans que organitzen els bons amics del programa Mans de Catalunya Ràdio.



No cal que us digui que, com a reusenc, no tinc cap dubte que el moment més gran dels Països Catalans i del “món mundial” és La Tronada de Reus i per refermar-ho us encoratjo a votar-lo amb ganes.
El guanyador es farà públic el dia 8 de juny i fins aleshores podeu votar de moltes maneres.



Per telèfon es pot votar al 93 201 74 74 en directe o deixant missatge al contestador automàtic al 93 414 41 66.
Es pot votar per correu electrònic a l'adreça mans@catradio.cat .
També a les xarxes socials: per facebook, deixant un comentari al mur del programa, i a twitter assenyalant la piulada amb l'etiqueta #instantgran.



De la votació dels oients en sortirà el guanyador, que serà considerat l'instant més gran de la cultura popular d'arreu dels Països Catalans. Els quatre finalistes tindran un diploma de reconeixement com a finalistes i guanyador. El lliurament d'aquest diploma de reconeixement podrà ser objecte d'un programa específic.



I mentre voteu, podeu esmorzar o berenar una grandiosa coca amb cireres i mirar com balla el Gegant Indi.

( i un afegitó final. La magnífica fotografia de l'any 1964-65 és de Salvador Palomar, una de les persones que més ha treballat i treballa per les tradicions de Reus i té el mèrit de ser la primera fotografia que va fer a la seva vida amb voluntat etnogràfica. Tot un document! El podeu seguir al seu blog La Teiera)
]]> La Tronada. I aquest esclat de pólvora i soroll és un dels finalistes del concurs L’Instant més gran dels Països Catalans que organitzen els bons amics del programa Mans de Catalunya Ràdio.



No cal que us digui que, com a reusenc, no tinc cap dubte que el moment més gran dels Països Catalans i del “món mundial” és La Tronada de Reus i per refermar-ho us encoratjo a votar-lo amb ganes.
El guanyador es farà públic el dia 8 de juny i fins aleshores podeu votar de moltes maneres.



Per telèfon es pot votar al 93 201 74 74 en directe o deixant missatge al contestador automàtic al 93 414 41 66.
Es pot votar per correu electrònic a l'adreça mans@catradio.cat .
També a les xarxes socials: per facebook, deixant un comentari al mur del programa, i a twitter assenyalant la piulada amb l'etiqueta #instantgran.



De la votació dels oients en sortirà el guanyador, que serà considerat l'instant més gran de la cultura popular d'arreu dels Països Catalans. Els quatre finalistes tindran un diploma de reconeixement com a finalistes i guanyador. El lliurament d'aquest diploma de reconeixement podrà ser objecte d'un programa específic.



I mentre voteu, podeu esmorzar o berenar una grandiosa coca amb cireres i mirar com balla el Gegant Indi.

( i un afegitó final. La magnífica fotografia de l'any 1964-65 és de Salvador Palomar, una de les persones que més ha treballat i treballa per les tradicions de Reus i té el mèrit de ser la primera fotografia que va fer a la seva vida amb voluntat etnogràfica. Tot un document! El podeu seguir al seu blog La Teiera)
]]> General http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50574 Fri, 31 May 2013 08:43:53 GMT Fri http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=50574