30/05/2012: Un entre un milió
Categoria: Autors
Escrit per: Jordi Cervera
L’Albert Salvadó, escriptor andorrà de reconeguda fama més enllà de les fronteres del país pirinenc, avalat per premis com el Carlemany o el Nèstor Lujàn. Acaba de publicar a Aire una petita editorial barcelonina de creació recent (de fet aquest és el seu segon llibre) una peça singular de la seva producció.
Es tracta de Un entre un milió, el segon llibre de l’Albert, que es va publicar a Andorra l’any 1991. És una creació personal, íntima, lligada a les essències de l’ànima i que, d’alguna manera va ser el seu arrencar a caminar literari i que ara, tancant un cercle, és també l’arrencar a caminar d’aquest projecte carregat d’il•lusió de Quim Gatell i Gema García-Luján.
Ningú millor que l’Albert per fer-nos de guia en aquest viatge per la seva pròpia ànima.
Hi ha moments que et canvien completament la vida. O millor dit, hi ha moments que tens la valentia de prendre decisions que duies dintre teu i que no gosaves posar damunt la taula. Són instants durs i, a l’ensems, apassionants. De sobte et sents viu, amb els ulls ben oberts, i contemples els colors i les formes com mai les havies vist.
La nit de l’11 de febrer de 1990, va morir el meu pare, de qui tant i tant vaig aprendre. Ell em va ensenyar que la història és molt més que uns noms, unes dates, uns llocs, unes batalles i uns tractats. Ell em va enganxar a la lectura, a l’immens plaer de fer volar la imaginació darrere d’aventures. I ell em va fer descobrir que cal mirar molt endins de tu mateix per adonar-te que hi ha alguna cosa més que les tres dimensions que coneixem. Hi ha tot un món ocult per investigar. Tot un univers que tens al teu abast, però que la bogeria de la vida que portem ens impedeix veure.
Aquella matinada, quan tornava a casa, caminant enmig de la foscor, vaig ser conscient del que volia fer de debò i per fi vaig prendre la decisió. Jo seria escriptor. Jo era escriptor. Jo sóc escriptor. Ho duia dintre i no ho volia reconèixer, perquè l’aposta era força arriscada. Havia de trencar amb tota una vida, canviar de trajectòria, obrir nous camins...
Tanmateix, vaig començar a caminar i aquí va cristal•litzar en forma de llibre tot allò que durant anys havia perseguit com un foll, corrent, d’un cantó cap a l’altre, sense ordre ni concert. El seu títol: “Un entre un milió”. Per què? Perquè havia perdut un punt de referència cabdal dins la meva vida que em mostrava que no caminem sols, que necessitem de l’ajut dels altres, però que cal tenir els ulls ben oberts per veure qui ens pot oferir la visió del camí que hem de triar. I, de vegades, costa de trobar perquè has de buscar un entre un milió.
Cap al 1996 vaig aconseguir dedicar-me a escriure. Únicament a escriure, deixant de banda la professió d’enginyer, que fins aleshores havia estat el motor de la meva vida i que tant m’havia donat. Nogensmenys, ara volia retornar allò que m’havien donat i posar a l’abats de qui volgués el que jo havia trobat. Era un acte de justícia.
El fruit d’aquesta decisió ha estat una vintena d’obres. Totes elles parlen de nosaltres mateixos, dels nostres desigs, dels neguits, del que estimem, del que odiem, del que pensem i del que imaginem. El més curiós és que la darrera de totes, “Obre els ulls i desperta”, duu com a títol el crit que plana al llarg de totes les pàgines de “Un entre un milió”.
Pràcticament totes les meves obres posteriors han estat novel•les. Però aquesta obra, “Un entre un milió”, no és una novel•la, no ha passions ni crims ni robatoris ni suspens ni misteris. No hi podien ser, perquè tenia prou clar que només hi podíem ser qui escriu i qui llegeix. No obstant això, representa tota una aventura que té un final que és l’inici d’una altra aventura: la aventura mi mirar-se dintre i descobrir-se. I us puc assegurar que és apassionant.
La meva relació amb aquest llibre és tan intensa que demano a tot el que el llegeixi que sigui aquest un entre un milió que, un cop llegit el llibre, em doni la mà i m’acompanyi en el nostre caminar. Gràcies.
Gràcies Albert i llarga vida a Aire
Es tracta de Un entre un milió, el segon llibre de l’Albert, que es va publicar a Andorra l’any 1991. És una creació personal, íntima, lligada a les essències de l’ànima i que, d’alguna manera va ser el seu arrencar a caminar literari i que ara, tancant un cercle, és també l’arrencar a caminar d’aquest projecte carregat d’il•lusió de Quim Gatell i Gema García-Luján.
Ningú millor que l’Albert per fer-nos de guia en aquest viatge per la seva pròpia ànima.
Hi ha moments que et canvien completament la vida. O millor dit, hi ha moments que tens la valentia de prendre decisions que duies dintre teu i que no gosaves posar damunt la taula. Són instants durs i, a l’ensems, apassionants. De sobte et sents viu, amb els ulls ben oberts, i contemples els colors i les formes com mai les havies vist.
La nit de l’11 de febrer de 1990, va morir el meu pare, de qui tant i tant vaig aprendre. Ell em va ensenyar que la història és molt més que uns noms, unes dates, uns llocs, unes batalles i uns tractats. Ell em va enganxar a la lectura, a l’immens plaer de fer volar la imaginació darrere d’aventures. I ell em va fer descobrir que cal mirar molt endins de tu mateix per adonar-te que hi ha alguna cosa més que les tres dimensions que coneixem. Hi ha tot un món ocult per investigar. Tot un univers que tens al teu abast, però que la bogeria de la vida que portem ens impedeix veure.
Aquella matinada, quan tornava a casa, caminant enmig de la foscor, vaig ser conscient del que volia fer de debò i per fi vaig prendre la decisió. Jo seria escriptor. Jo era escriptor. Jo sóc escriptor. Ho duia dintre i no ho volia reconèixer, perquè l’aposta era força arriscada. Havia de trencar amb tota una vida, canviar de trajectòria, obrir nous camins...
Tanmateix, vaig començar a caminar i aquí va cristal•litzar en forma de llibre tot allò que durant anys havia perseguit com un foll, corrent, d’un cantó cap a l’altre, sense ordre ni concert. El seu títol: “Un entre un milió”. Per què? Perquè havia perdut un punt de referència cabdal dins la meva vida que em mostrava que no caminem sols, que necessitem de l’ajut dels altres, però que cal tenir els ulls ben oberts per veure qui ens pot oferir la visió del camí que hem de triar. I, de vegades, costa de trobar perquè has de buscar un entre un milió.
Cap al 1996 vaig aconseguir dedicar-me a escriure. Únicament a escriure, deixant de banda la professió d’enginyer, que fins aleshores havia estat el motor de la meva vida i que tant m’havia donat. Nogensmenys, ara volia retornar allò que m’havien donat i posar a l’abats de qui volgués el que jo havia trobat. Era un acte de justícia.
El fruit d’aquesta decisió ha estat una vintena d’obres. Totes elles parlen de nosaltres mateixos, dels nostres desigs, dels neguits, del que estimem, del que odiem, del que pensem i del que imaginem. El més curiós és que la darrera de totes, “Obre els ulls i desperta”, duu com a títol el crit que plana al llarg de totes les pàgines de “Un entre un milió”.
Pràcticament totes les meves obres posteriors han estat novel•les. Però aquesta obra, “Un entre un milió”, no és una novel•la, no ha passions ni crims ni robatoris ni suspens ni misteris. No hi podien ser, perquè tenia prou clar que només hi podíem ser qui escriu i qui llegeix. No obstant això, representa tota una aventura que té un final que és l’inici d’una altra aventura: la aventura mi mirar-se dintre i descobrir-se. I us puc assegurar que és apassionant.
La meva relació amb aquest llibre és tan intensa que demano a tot el que el llegeixi que sigui aquest un entre un milió que, un cop llegit el llibre, em doni la mà i m’acompanyi en el nostre caminar. Gràcies.
Gràcies Albert i llarga vida a Aire
