La discogràfica Naive acaba de publicar Tomorrow’s World, el projecte del músic Jean-Benoît Dunckel i la cantant Lou Hayter.
El vídeo So long May Love els hi va servir d’avançament, i ara, amb el disc al carrer, podem gaudir d’aquest Drive.



Electrònica de la que atrapa en una teranyina que es belluga entra la decadència i el ritme. Cortines sonores que fan brillar la veu de la Lou i aconsegueixen una sonoritat impecable i fascinant. Dotze cançons que són dotze demostracions pràctiques de com construir pop amb qualitats magnètiques, electrònica de consum amb tots els ingredients per anar-se convertint en música de culte.

Hi ha moltes veus que afirmen que el periodisme està en crisi. I potser serà veritat quan un periodista es decideix per l'opció d'aparcar la lletra i saltar a la música.
Sigui com sigui, l’Ivan Rosquellas, un bon i actiu periodista, vol recuperar les vel•leïtats de la seva adolescència i deixar de cantar només a la dutxa per tal que en gaudeixi tothom i no només la seva família i íntims.



Ha ressuscitat el projecte Malas Lenguas i com que la cultura està com està i torna a passar tal i com passava a l’Oest americà, que si no ets comissari no cobres i t’has d’abocar a caçar búfals de manera furtiva, ha engegat una campanya de micromecenatge que li permeti fer realitat aquesta bona idea.



En aquest enllaç de Verkami hi teniu tots els detalls i fins i tot una cançó on explica el seu projecte al més pur estil trobador contemporani.

Visitar La Pedrera, sigui de la manera que sigui, és sempre una experiència singular. Ara hi ha la possibilitat de fer-ho gaudint de bona música i bon menjar per viure una vetllada diferent i gens corrent.



Els Sopars i Música al cafè de la Pedrera són una nova proposta setmanal que s’inauguren el 8 de març en las que es combinen gastronomia i bona música en un emplaçament de luxe, el restaurant situat a l’interior de la mateixa Casa Milà. L’organització d’aquests sopars musicals és de Laie, l’entitat que gestiona el Cafè de la Pedrera. Els concerts – sopars tindran lloc els dijous o els divendres.



La proposta gastronòmica, a càrrec de David Agut, xef executiu de Laie, compta amb l'assessorament de la Fundació Alícia, entitat especialitzada en la recerca i la valoració del patrimoni gastronòmic i que forma part de la Fundació Catalunya-La Pedrera.
A part de la seva carta, el Cafè de la Pedrera ofereix unes propostes especials pels dies de concert a partir de 22€, uns menús que abasten plats de diferents àmbits de la cuina catalana antiga i moderna.



La programació musical ha estat coordinada per la productora Petit Indie, que ha seleccionat els artistes residents que ens acompanyaran en aquestes vetllades.
Programació per aquest mes de març:



Cordes a l’Aire, un duet compost per Oriol Roca al contrabaix i la cantant Sabina Witt que interpretaran estàndards de jazz i bossa nova. Dos músics amb una llarga trajectòria artística dins l’escena del jazz català i estatal. Durant aquest mes de març tindran com a convidat el guitarrista Andreu Zaragoza. Dies: divendres 8 i dijous 21 de març
Anxious Myopic Boy és Ricardo Macedo que, acompanyat per la seva veu, guitarra i loopstation ens presentarà el seu show “music for a meal”, una sèrie de versions amb una mirada molt personal. Dies: divendres 15 i dijous 28 de març.



Es faran dues actuacions diàries a les 21h i a les 22:15h

David Bowie sha fet esperar però no ha decebut en absolut la munió de fans que han esperat aquest The next Day que sortirà a la venda l'11 de març durant anys. El segon vídeo d'avançament és The Stars (Are Out Tonight) i el cantant britànic no s'ha etsat de res i ha comptat amb l'actriu Tilda Swinton, la model Saskia De Brauw i el model andrògin Andrej Pejić. Tots han treballat sota la direcció de Floria Sigismondi.

Florence & The Machine i el seu directe magnètic. És el Dog Days Are Over enregistrat el 19 de juliol del 2009 al T4 On the Beach a Weston-super-Mare.

Una gran cançó de Jovanotti, que, tot i no tenir res a veure, porta un títol que lligaria molt amb l'actualitat. "Fango", pel que quedarà després de la nevada i pel que arrossega la nostra política i la nostra societat.

Un record al bon soul dels setanta. La Betty Wright i aquest famós i càlid Tonight is the night.

Suposo que vaig a misses dites i que no aporto absolutament res de res, però l’altre dia, canviant de canal sense objectiu definit, vaig descobrir el final d’una actuació que em va enganxar. Només vaig poder enganxar que era al festival Hackney Weekend 2012, així que vaig començar una recerca per internet que em va portar a constatar que es tractava de l’actuació de Florence & The Machine, interpretant el tema Dog Days Are Over.



Segur que molts ja coneixeu la banda de Florence Welch, però si hi ha algú que no, li recomano de tot cor. Una formació insòlita amb veu, guitarra, bateria, teclats, baix i arpa i una sonoritat que em va recordar la Grace Slick de les millors èpoques de la Jefferson Airplane però molt més evolucionada i subtil. Una veu poderosa i magnètica, capaç de teixir melodies embolcallants i delicades que, de cop i volta, es transformen en un mur de fúria i contundència.
Us deixo el vídeo de l'actuació.



Reconec que estic fascinat i porto tot el cap de setmana escoltant-los. Sort que ara pots comprar discos sense esperar que obrin les tendes dilluns.

El dia 9 d’abril és la data escollida per la sortida al mercat del nou projecte de Jean-Benoît Dunckel, líder de la banda francesa Air. En aquesta ocasió és tracta d’un duet amb la cantant Lou Hayter.
La cosa va començar amb una invitació per enregistrar una peça i es va acabar convertint en un paquet d’11 cançons que integren aquest Tomorrow’s World. La presentació és aquest So Long May Love, una magnífica carta de presentació que fa esperar l’àlbum amb neguit.



Pop electrònic tèrbol i naïf a la vegada. Un ambient hipnòtic amb la veu de la Lou que s’aixeca sobre una catifa sonora implacable i contundent. Bones sensacions de cara al que promet ser un disc magnètic i imprescindible. L'edita Naive.

La discogràfica Naïve acaba de publicar un nou disc del francès Benjamin Biolay. Es diu Vengeance i representa un nou pas endavant en la carrera d'aquest artista. Musiques urbanes plenes de sentiments trobats, d'emocions amb un tractament musical sempre innovador i sorprenent que l'han convertit en tota una icona del pop contemporani. Aquest és el clip de presentació. S'ha escollit el tema Aime mon amour i el protagonitza i el realitza l'actriu Karole Rocher.