Dia trist. Ja no tenim l’Emili Teixidor, un dels últims representants d’una casta d’autors compromesos amb el país que van ser capaços de donar-ho tot per aconseguir que la canalla de casa nostra tingués literatura autòctona per treballar dia a dia i no només traduccions estrangeres.

Emili Teixidor

Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Josep Vallverdú són els altres membres destacats d’aquest quartet que va fer i encara fa una feina titànica, la de donar cultura i emoció a les noves generacions i que, molt em temo, no els hi hem agraït ni els hi agrairem mai prou. Teixidor va aconseguir el reconeixement internacional amb la pel•lícula Pa negre, però jo em quedo amb l’home culte, modest i afable que parlava de llibres amb passió, que encomanava ganes i que escrivia per a nens i per a joves donant el bo i millor de la seva gran saviesa sense esperar gaire cosa a canvi, només la satisfacció de la feina ben feta i la idea que s’havia de fer pel bé de la nostra cultura.
Gràcies Emili!