Va ser una de les sensacions rockeres de la primera meitat dels setanta. Menuda, vestida de negre i amb molta força, Suzy Quatro es va convertir en tota una estrella i Can the Can en un èxit.
Una de les bandes més potents dels setanta, els Golden Earring amb aquesta musculosa versió en directe del seu Radar Love. Una d'aquelles peces per escoltar a tota canya.
J.V. Foix. 25 anys sense la seva presència física però gaudint per sempre més de la potència de les seves paraules, de la seva capacitat d’experimentació, de la seva curiositat, del seu art.
EL DIFÍCIL ENCONTRE
Ets i no ets, i visc del propi engany,
Sóc i no sóc, i palpo inútil borra,
Miro el florir de l’impossible tany
I el nom que et dius damunt la vasta sorra.
Per calls perduts i en pregones garites
Cerco el farell de les absurdes fites.
Com un gegant en terres oblidades
Clamo combat, i adjuro un contrincant,
I en mortes fonts enyoro ocells i fades
O en obra d’hom m’ullprenc del propi encant.
En vall ventós, entre fòssils i nacres,
Em multiplico en dòcils simulacres.
Qui, de tots dos, és carnal? Qui aviva
L’altre i no és? On és l’Etern Present?
Oh flam encès de cap a cap de riba!
Oh dolç cremar d’esperit i de ment!
En les remors de la nit, per les platges,
Adoro el Res en múltiples imatges.
25 anys sense Foix podria ser el motiu que guia aquest record, però n’hi ha molts d’altres i es poden descobrir només llegint els seus poemes. Una nova aproximació al llibre On he deixat les claus.
ESCORÇ DE L’ALTRE PAISATGE
Cerco el no-re en pregones illes
Sense contorn ni ajust de milles,
I entre ombra i nacre el nou costum;
En mar celeste obro conquilles
De rou i llum.
D’iris i nuus perfilo imatges,
I en la claror de blancs paratges
Escolto sons i veus d’Enlloc;
Els troncs perduts són personatges
I entre ells em moc.
Cullo els safirs en mar ufana
Quan a sol ple la tramuntana
S’empereseix en planell clos;
A l’or pallós d’una cabana
Germina un cos.
¿Seré pastor d’ampla devesa
O mariner en la nit encesa?
Quina deessa omple la vall?
Pertot batega sa nuesa
D’heura i corall.
Oh dia etern, eterna calma:
Pel clar vinyet o en fosca balma
Topo amb mi sol que só l’Absent.
D’algues i sals, blavors i palma
Faig pensament.
Parlar de J.V. Foix és també fer-ho d’un dels seus poemes més conegut, potser el que fins i tot la gent que no coneix l’obra de l’escriptor seria capaç d’identificar sense gaires problemes. Pertany a On he deixat les claus.
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
A Joana Givanel
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
Un personatge singular, amb una potència de veu poc habitual, un físic imponent i una capacitat innata per dibuixar extenses suites rock. Met Loaf i aquesta impagable Paradise By The Dashboard Light .
A casa nostra som poc generosos amb el record dels mestres, per això aquest any en aquestes pàgines apareix sovint un dels més grans, el poeta de Sarrià, J.V. Foix. Aquest poema és del llibre On he deixat les claus.
EL TRANSEÜNT I LA SEVA MEMÒRIA
Rosa en negrors mig oberta,
Palma en la via deserta,
Mar en captiu horitzó;
Penso de nou la figura
I del voler faig usura:
Si tu vas ésser, jo só.
Brosta encesa en tarda morta,
Truc d’embriac a la porta,
Crit amorós dins la nit;
Vull recobrar la paraula
Però el mot se’m torna faula
I em ressona buit el pit.
Estel vençut a prima alba,
Cor d’infants a l’hora malva,
Violetes en esqueix;
Oblido el nom i la cambra,
I segueixo rutes d’ambre
Ignorat de mi mateix.
I més glam rock. Va ser tota una estrella de la primera meitat dels 70. Anys més tard va acabar a la presó amb tèrboles acusacions de relacions amb menors. Gary Glitter i I Didn't Know I Loved You.
Quatre monstres en una cançó clàssica. Shake, Rattle & Roll amb Solomon Burke, Tom Jones, Jeff Beck i Robert Plant. Tot un luxe.
Sidebar
Jordi Cervera
Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i
a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin
en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort!
