Una obvietat per arrencar. Els llibres no són només literatura. De fet existeix un mercat molt i molt gran de llibres que no són històries de ficció i avui m’agradaria esmentar la tasca que en aquest camp desenvolupa l’editorial Anaya.
Un segment molt ampli de la seva producció són llibres que podríem anomenar com professionals, manuals tècnics que miren de posar-nos al dia dels últims avenços tecnològics sense que perdem la paciència ni les ganes.



Aquest objectiu és encara molt més vertiginós si parlem d’Anaya Multimedia, que publica manuals directament lligats als programes o estris informàtics d’última generació. Aquesta dedicació implica, d’entrada una gran velocitat de producció i de gestió, ja que cal estar atents a les novetats internacionals, adquirir els drets i fer les traduccions de forma ràpida i eficaç per tal que no perdi vigència. I no cal ni dir que després s’han d’actualitzar les edicions al mateix ritme que marca el mercat informàtic que, digui dit de pas, és d’autèntic vertigen.
Hi ha exemples a grapats però n’he escollit un que, a més de la complexitat tecnològica evident, té un cert esperit poètic, al menys en la idea de fons que l’inspira. És us treball de Tom Negrino que ens arriba en la traducció tècnica de David Baeza Moyano. És iCluod.



Sí, és el manual de referència d’aquest núvol virtual que va crear Apple i que permet que equips i dispositius puguin treballar de manera conjunta sense necessitat de tenir-los en contacte, disposant de tota la informació en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
El treball de Negrino té aquesta doble lectura dels manual d’Anaya,que poden servir amb la mateixa efectivitat als iniciats i també a tots aquells que comencen de zero i que no tenen gens clars es passos que s’han de seguir.



El resultat és un manual pràctic que ensenya a configurar l’iCloud de manera bàsica i que va pujant de complexitat fins arribar a treballar amb documents concrets o a localitzar persones.
El que dèiem. No tots els llibres són literatura, però tot i ser manuals tècnics poden tenir un punt de poesia.

L’Albert Salvadó, escriptor andorrà de reconeguda fama més enllà de les fronteres del país pirinenc, avalat per premis com el Carlemany o el Nèstor Lujàn. Acaba de publicar a Aire una petita editorial barcelonina de creació recent (de fet aquest és el seu segon llibre) una peça singular de la seva producció.
Es tracta de Un entre un milió, el segon llibre de l’Albert, que es va publicar a Andorra l’any 1991. És una creació personal, íntima, lligada a les essències de l’ànima i que, d’alguna manera va ser el seu arrencar a caminar literari i que ara, tancant un cercle, és també l’arrencar a caminar d’aquest projecte carregat d’il•lusió de Quim Gatell i Gema García-Luján.
Ningú millor que l’Albert per fer-nos de guia en aquest viatge per la seva pròpia ànima.




Hi ha moments que et canvien completament la vida. O millor dit, hi ha moments que tens la valentia de prendre decisions que duies dintre teu i que no gosaves posar damunt la taula. Són instants durs i, a l’ensems, apassionants. De sobte et sents viu, amb els ulls ben oberts, i contemples els colors i les formes com mai les havies vist.

La nit de l’11 de febrer de 1990, va morir el meu pare, de qui tant i tant vaig aprendre. Ell em va ensenyar que la història és molt més que uns noms, unes dates, uns llocs, unes batalles i uns tractats. Ell em va enganxar a la lectura, a l’immens plaer de fer volar la imaginació darrere d’aventures. I ell em va fer descobrir que cal mirar molt endins de tu mateix per adonar-te que hi ha alguna cosa més que les tres dimensions que coneixem. Hi ha tot un món ocult per investigar. Tot un univers que tens al teu abast, però que la bogeria de la vida que portem ens impedeix veure.

Aquella matinada, quan tornava a casa, caminant enmig de la foscor, vaig ser conscient del que volia fer de debò i per fi vaig prendre la decisió. Jo seria escriptor. Jo era escriptor. Jo sóc escriptor. Ho duia dintre i no ho volia reconèixer, perquè l’aposta era força arriscada. Havia de trencar amb tota una vida, canviar de trajectòria, obrir nous camins...

Tanmateix, vaig començar a caminar i aquí va cristal•litzar en forma de llibre tot allò que durant anys havia perseguit com un foll, corrent, d’un cantó cap a l’altre, sense ordre ni concert. El seu títol: “Un entre un milió”. Per què? Perquè havia perdut un punt de referència cabdal dins la meva vida que em mostrava que no caminem sols, que necessitem de l’ajut dels altres, però que cal tenir els ulls ben oberts per veure qui ens pot oferir la visió del camí que hem de triar. I, de vegades, costa de trobar perquè has de buscar un entre un milió.

Cap al 1996 vaig aconseguir dedicar-me a escriure. Únicament a escriure, deixant de banda la professió d’enginyer, que fins aleshores havia estat el motor de la meva vida i que tant m’havia donat. Nogensmenys, ara volia retornar allò que m’havien donat i posar a l’abats de qui volgués el que jo havia trobat. Era un acte de justícia.




El fruit d’aquesta decisió ha estat una vintena d’obres. Totes elles parlen de nosaltres mateixos, dels nostres desigs, dels neguits, del que estimem, del que odiem, del que pensem i del que imaginem. El més curiós és que la darrera de totes, “Obre els ulls i desperta”, duu com a títol el crit que plana al llarg de totes les pàgines de “Un entre un milió”.

Pràcticament totes les meves obres posteriors han estat novel•les. Però aquesta obra, “Un entre un milió”, no és una novel•la, no ha passions ni crims ni robatoris ni suspens ni misteris. No hi podien ser, perquè tenia prou clar que només hi podíem ser qui escriu i qui llegeix. No obstant això, representa tota una aventura que té un final que és l’inici d’una altra aventura: la aventura mi mirar-se dintre i descobrir-se. I us puc assegurar que és apassionant.

La meva relació amb aquest llibre és tan intensa que demano a tot el que el llegeixi que sigui aquest un entre un milió que, un cop llegit el llibre, em doni la mà i m’acompanyi en el nostre caminar. Gràcies.

Gràcies Albert i llarga vida a Aire

Obrim avui una finestra al treball d’un segell editorial amb 15 anys de vida. L’editorial Fonoll va començar a treballar des de Juneda, en un indret i en una demarcació que no es caracteritzava precisament per una gran concentració d’iniciatives editorials.
La primera idea va ser la de servir d’aglutinador i de catalitzador d’iniciatives literàries amb lligams directes amb les comarques de Les Garrigues, El Segrià o El Pla d’Urgell, els seus territoris naturals, però de mica en mica, el treball dels seus impulsors i l’èxit aconseguit fa que, sense deixar els autors locals, vagin obrint el ventall i s’obrin a tot el territori de parla catalana sense problemes, bé, amb els problemes habituals d’aquestes iniciatives editorials com la distribució, la manca de presència als grans mitjans nacionals i ara, aquesta crisi omnipresent. Però malgrat els inconvenients, Josep Gelonch, Jaume Graus i Jordi Quer, que formen el consell editorial, segueixen batallant dia a dia per seguir oferint literatura de qualitat i per cobrir els buits i les escletxes que deixen els grans grups i que no fan altra cosa que dotar de pluralitat i d’aires nous a la nostra base cultural, una feina imprescindible i no sempre ben reconeguda.
Són ells mateixos els encarregats de fer-nos cinc cèntims de la seva història.




L’editorial Fonoll neix el 1997 a Juneda i fins al 2006 publica bàsicament literatura de proximitat, de caire local i comarcal, que parla d’allò que el lector coneix de primera mà i que sent com a propi. S’instauren tres col•leccions: COL•LECCIÓ DE POESIA JOAN DUCH, COL•LECCIÓ D’ESTUDIS LOCALS LO PLANÇÓ i COL•LECCIÓ QUADERNS.
Amb l’objectiu de fer el salt a la literatura generalista, el 2006 Editorial Fonoll crea la BIBLIOTECA GLOBAL i publica el seu primer llibre de cuina, Cuina per a no professionals. Sense abandonar l’àmbit local i comarcal, enceten una nova trajectòria amb llibres que arriben arreu dels països de parla catalana, on la novel•la és la protagonista.
Finalment, conscients de la importància del públic infantil, Fonoll enceta 2010 amb una nova col•lecció, la COL•LECCIÓ BANYETES, especialment dedicada als més petits.
L’equip directiu està format per tres editors que posen al servei dels autors formació i experiència, coneixement i metodologia, rigor i professionalitat, amb una implicació total en cada projecte editorial i una adaptació personalitzada a les necessitats particulars de cada client.
L’objectiu de tot plegat és consolidar un innovador segell independent que ofereixi als escriptors d’arreu l’estructura d’una editorial moderna; un tracte professional és la base i l’inici, una obra única és el resultat.



El propòsit de l’editorial Fonoll és continuar i incrementar les línies editorials, amb la intenció de consolidar, a curt termini, les línies generalistes de narrativa, els llibres il•lustrats i els llibres de cuina. Per això, volem superar el marc estrictament local que de ben segur ens ha encotillat fins ara (malgrat que ens ha ofert una sòlida base de consolidació tal i com ho demostra la relació de llibres publicats), per fer definitivament el salt qualitatiu cap a la temàtica generalista. Pensem, a més, que els joves són qui han d’aportar aquesta nova perspectiva global i que s’ha de promoure, doncs, un relleu generacional en les nostres literatures. Entenem que com a segell editorial tenim el deure d’oferir un altaveu al ventall d’erudits, poetes i lletraferits ponentins.

Gràcies i molts èxits.

Una doble satisfacció:
La primera, que una magnífica novel·la com és Jo confesso de Jaume Cabré arribi a la setena edició i segueixi pujant sense parar per tot arreu.



I la segona, més personal i modesta, que l'editorial Proa hagi escollit una frase treta d'un acticle meu per encapçalar la faixa que celebra aquesta nova edició.
Tot un regal compartir un tram del viatge per les llibreries d'un llibre cridat a fer història. Moltes gràcies

Seguim recordant l'aniversari de J.V. Foix. I avui ho faig amb un fragment del llibre Diari 1918 i amb una bona notícia que ens arriba de la Fundació que porta el nom del poeta. El treball constant de Margarida Trias segueix donant el seus fruits. En aquesta ocasió el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya se suma a la commemoració de 25è aniversari de la mort de J. V. Foix amb una guia de lectura que conté una selecció de temes relacionats amb l'escriptor de Sarrià i que es pot localitzar a les 358 biblioteques públiques de Catalunya.



He malferit en duel el teu amant. Però perquè duus el vestit carmesí, te’n
rius. I perquè, amb la teva perfídia, has substituït l’amant pel tramoista.
Jo puniria la teva malifeta si el perruquer no hagués estat el teu còmplice
en desfigurar-me grotescament la faç. Un altre bell matí, però, em
venjaré. El sostre ni serà, com ara, tan i tan baix, ni hi haurà pintats, com
ara, tants d’ocells morts.

Bona lectura

Una iniciativa innovadora impulsada per Roca Editorial i per Open Road destinada a editar llibres electrònics de ficció en anglès. El nou segell tindrà seus a Barcelona i a Nova York. La presidència l’ostentarà Blanca Rosa Roca i la vicepresidència Michael Seay Gordon.
Els primers títols del catàleg sortiran al mercat aquest estiu i es podran adquirir a través de diferents plataformes com Amazon.com, Apple iBookstore, BarnesandNoble.com, Foogle/IndieBound, Koko Books, OverDrive i Sony Reader Store.



Els primers títols retran un homenatge a la ciutat que dóna nom al segell i seran llibres com El celler, de Noah Gordon, que encara no s’havia editat en anglès i, de fet, l’autor ha confiat tota la seva obra a Barcelona eBooks. També es publicarà El carrer dels tres llits, de Roser Caminal, Dr. Pearson, de Xavier Moret, Una hereva de Barcelona, de Sergio Vila-Sanjuán o Wendolin Kramer, de Laura Fernández.
La màxima responsable del projecte, l’editora Blanca Rosa Roca, ens l’explica.

Hace tiempo que quería traducir y editar en inglés novelas publicadas en catalán y castellano, primero pensé en hacerlo solo en papel, pero dado el auge de los libros digitales en los mercados anglosajones, pensé en hacerlo en digital y en print on demand, ya que es mucho más económico al no tener que imprimir y distribuir.
En la misma época, Noah Gordon me dijo que no tenía editor en inglés y yo le dije que lo podíamos hacer nosotros. Hicimos estudios, números, buscamos la mejor opción para la distribución mundial, y al final del pasado año, me reuní con Jane Friedman, presidenta de Open Road y una de las "señoras de la edición mundial" siempre la admiré y para mi es un privilegio tener un proyecto común con Open Road. Antes de esto, se unió al proyecto Michael Gordon que conoce muy bien todo lo relacionado al mundo del libro y se ha especializado en el libro digital y su tecnología. Se ha unido al grupo una editora free lance británica, Catherine Rose, una gran profesional, que es la que revisa los textos, las traducciones y el proceso editorial. Y también todo el equipo de Roca editorial colabora en todos los temas.



Barcelona ebooks es un proyecto que me hace mucha ilusión y creo que es una buena manera de "exportar" a nuestros autores, ya que los editores de habla inglesa son muy poco proclives a traducir. Únicamente el 3% del mercado son traducciones (de todas las lenguas) .Creo que se nos abre una buena oportunidad, pero hay que invertir en las traducciones, en edición y en marketing. Espero que sea un éxito y poder continuar con el proyecto.


Gràcies Blanca Rosa i molta sort.

En aquest context de penúria econòmica i misèria cultural, una de les millors informacions que es poden donar és el naixement de nous projectes, de noves empreses destinades a això que diuen els experts “a crear riquesa” i, sobretot, per la part que ens afecta, a promoure la cultura.
Edicions Croma és un projecte molt jove que acaba de viure la primera prova de foc, el seu primer Sant Jordi, un lloc comú on qualsevol editorial, jove o vella, posa a prova les seves capacitats i el seu ritme de treball i d’impacte. Biel Cussó, Ana Rocha i David Tortosa i Isaac Carrasco són els impulsors d’aquesta idea que té molt a veure amb les mancances que té el país i amb la necessitat d’obrir noves vies de treball que les grans editorials aparquen per centrar-se en projectes de més gran abast i, sobretot, de més rendibilitat.



En aquest cas es tracta d’aprofitar l’univers que s’obre amb la literatura fantàstica, un món que si bé és cert que té un ritme de publicació interessant i esperonat sobretot pels èxits internacionals del gènere, no té un bon ventall d’editorials especialitzades que cerquin producció autòctona i l’ofereixen als lectors amb l’afany d’aconseguir nous adeptes i de descobrir noves veus.
La triangulació precisa del projecte es tanca amb Mindrä. Els missatges del Guardià de l’Est, la primera part d’una nissaga de dues escrita per Biel Cussó i que ha il•lustrat Pep Boatella. Personalment haig de dir que sempre m’ha captivat aquesta capacitat per crear territoris fantàstics amb la seva geografia, les seves lleis i els seus mapes detallats i aquest llibre no és una excepció.
La història és coneguda, cinc joves convertits en herois pels tripijocs del destí que s’hauran d’encarregar de salvar El Continent dels perills que l’amenacen. Roger, Ermengarda, Unifred, Gaufred i Radulf són els protagonistes d’aquesta aventura que també té robots com l’RC-09 o el perillós Monstre Robot. Perills, emocions, pedres màgiques i tots els ingredients del gènere en aquesta aventura que ens explica un dels seus protagonistes amb doble paper, l’escriptor i editor Biel Cussó.



L'Editorial va néixer ara fa tres mesos i va ser conseqüència de diversos factors. Primerament, com a lector sempre he trobat un buit dins del gènere fantàstic i de la ciència ficció, i aquest no és cap altre que el de l'existència d'una editorial que publiqui, de forma continuada, material d'aquest gènere en català. És cert que les grans editorials publiquen coses d'aquest estil, però sempre són traduccions de bestsellers que ja han tingut èxit a altres països i que saben que funcionaran dins del mercat català. La falta d'aquest element dins del ventall editorial català va ser una de les raons que ens va fer pensar en crear Edicions Croma. En segon lloc, hi ha el fet que jo, com a escriptor aficionat, vaig començar a escriure una novel•la de narrativa fantàstica ara fa tres anys i, en acabar-la simplement vaig unir les dues peces del trancaclosques. Si volia muntar una editorial i tenia un llibre que que em podria servir per conèixer les interioritats d'un món que desconeixia, perquè no provar de tirar-ho endavant? Llavors vaig fer passar, al llibre, un procés de lectura, correcció de continguts i revisió lingüística a terceres persones, sent molt escrupulós amb els detalls i intentant distingir entre les meves dues funcions d'escriptor i d'editor. Els projectes de l'editorial i del llibre, llavors es van converir en un de sol, retroalimentant-se, i, finalment, el dia 1 de març, el llibre va sortir a la venda amb les limitacions que comporta ser un editor sense quasi bé contactes. La distribució digital ha estat senzilla però la versió en paper del llibre està sent més difícil de moure.




El primer llibre ha servit de test i estem contents dels resultats, ara estem preparant dues col•leccions per a infants, de llibres il•lustrats, alhora que anem llegint escrits que ens fa arribar la gent per veure si poden ser publicats en format juvenil o adult.

Bé, després d'aquesta densa introducció, t'explico les nostres motivacions i intencions actuals. A Edicions Croma volem publicar històries, siguin escrites o il•lustrades, en català i d'autors catalans, i que tinguin com a punt en comú la temàtica fantàstica o de ciència ficció. Sabem que serà molt difícil fer-nos un lloc dins del mercat editorial, però poc a poc, hi anirem posant pedres per mirar de fer una bona base. Sabem que hi ha molta gent aficionada a escriure material d'aquest gènere en català (i a llegir-lo), nosaltres només volem trobar-los, o que ens trobin a nosaltres, i poder treure al mercat aquelles obres que valguin la pena. Si omplíssim una mil•lèsima part del buit que hi ha dins del gènere fantàstic i de la ciència ficció escrit originalment en català ja ens consideraríem satisfets.

Gràcies Biel, i molta sort en aquesta aventura.

La magnitud del desastre en aquest cas no és una nova edició revisada d’un llibre de Quim Monzó, és la mirada personal que un dels crítics musicals més singulars dels setanta, Oriol Llopis, fa a la seva vida.
L’estil de Llopis, la seva manera d’entendre la vida i el rock van representar un curiós i interessant revulsiu fins i tot en el marc de revistes contraculturals que en el seu ADN ja hi portaven impresa la transgressió. Ell era el més radical de tots, el més sorprenent, el més vital. La seva firma a Star, Disco Express i Vibraciones era tota una garantia d’enfrontar-se a un article, a una crònica que podia tenir de tot menys avorriment, que podia despertar qualsevol emoció menys indiferència.



Ara, 25 anys després de la seva quasi desaparició del mapa públic, l’editorial 66rpm, dirigida per Alfred Crespo, co-director de Ruta 66, la revista on l’Oriol va publicar els seus últims articles, ha publicat, gràcies a una aposta amb el crític, La magnitud del desastre. Memorias de un rock critic poco fiable, un document peculiar que reflecteix la crònica entre profunda i desencisada d’una generació que va optar pel rock com una via d’expressió vital.



Llopis era, com alguns dels seus companys de generació, fill de la burgesia catalana, amb una molt bona situació econòmica i una cultura d’alt nivell, que va optar per capbussar-se en aquell univers que s’obria al nostre país als setanta al voltant de la música popular. Les grans gires internacionals, el naixement de bandes nacionals, els programes alternatius com La Edad de Oro, un univers que li ha donat material de sobres per bastir aquesta autobiografia i una vida intensa, carregada de drogues i emocions fortes.



Fan dels Golden Earring i gens amic d’algunes vaques sagrades com Frank Zappa, Jimi Hendrix, The Doors o Bob Dylan, els records de Llopis van apareixent en paquets (cada capítol és un paquet i mostren, sobretot, una gran sinceritat, una senzillesa que impacta. Amb la mateixa naturalitat que podria utilitzar per explicar que ha esmorzat un cafè i un croissant de mantega, l’Oriol explica coses com que va posar nu a la falda de Salvador Dalí, que va estar enganxat a l’heroïna, que va fer d’intermediari en un negoci de compra-venda de cocaïna entre un traficant i el fill d’un conegut restaurador d’Eivissa que va acabar com el rosari de l’aurora, que va anar als toros amb Johnny Thunders, que li va veure el membre a Iggy Pop i que es va beure unes gotes de suor de la sempre magnètica Iguana de Detroit.



Un llibre potent, sincer, sense floritures ni artificis, tal i com sempre ha escrit aquell Oriol Llopis que jo seguia amb ganes a les revistes, aquest Oriol Llopìs capaç també d’acabar el llibre amb una declaració d’amor a la Maria, una noia de pel negre i rinxolat capaç de militar en un escamot de FRAP i de fer anar una metralladora sense cap mania.



Un llibre que val la pena llegir per saber com és la vida, perquè encara que seguint el tòpic la vida d’aquest crític musical que l’explica sigui d’aquelles que poden ser com mil vides normals, el cert és que l’ànima d’Oriol Llopis és capaç de destil•lar veracitat, de despertar simpatia, de crear lligams sense embuts, d’explicar l’autèntica magnitud del desastre amb un somriure i un punt de distància molt terapèutic, fent bona la seva màxima d’escriure com parles i potser també hi podríem afegir un escriure com vius.

Aquest divendres s’estrena la pel•lícula Los Cachorros. El Código de Marco Polo, la primera versió cinematogràfica de la popular i magnifica sèrie de dibuixos animats Los Cachorros.



Es tracta d’una creació dels germans Sergio i Francesco Manfio, del grup italià Alcuni que s’ha associat amb Edebé per tal de portar a bon port aquesta producció audiovisual, la primera d’alta volada que assumeix el grup editorial.
La cronologia arrenca fa dos anys quan comencen a emetre la sèrie a TVE-ClanTV i ben aviat es converteix en una de les més vistes, assolint puntes de 580.000 espectadors i quotes d’un 15%.
Haig de confessar sense cap vergonya que les aventures de Cilindro, SinNombre, Oly, Diva, Portàtil i Pío contra la Bruixa Corneja em tenen captivat. Són brillants, dinàmiques, creen addicció i veure com ara fan el salt a la pantalla gran serà tot un regal.



Aquí cal sumar-hi una col•lecció de llibres que ja té quatre títols i que ara acaba d’arrodonir-se amb El Códice de Marco Polo, el llibre de la pel•lícula, una aventura que els protagonistes viuen a Venècia.



Aquest projecte encapçalat per Antonio Garrido, Eva Fontanals i Sergio i Francesco Manfio, ha comptat amb un equip tècnic d’alt nivell format per Pep Lladó, responsable de la música; Agustí Llinàs com a director d’animació; Josep Esteve Torres com a director de producció i Javier galan com a muntador, promet ser una de les grans fites de l’any pel que fa a l’animació.



Recomanable no deixar-s’ho perdre.

El vídeo de la cançó Allegory. El single del tercer disc de de The Cabriolets.

Aquesta setmana he tingut la sort i l’honor de ser un dels convidats de l’edició d’enguany del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya que té lloc des de fa 10 anys a Mollerussa. És una cita clàssica del sector que demostra la vitalitat i l’energia que es viu al país fora de la capital.



Per uns dies i gràcies a la col•laboració estreta entre l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, la gent de la biblioteca de la capital del Pla d’Urgell fa possible un somni i una realitat, agrupar les essències del llibre infantil i juvenil, acostar lectors, escriptors i il•lustradors i fer que la lectura sigui un plaer, un goig, una necessitat i una alegria.



Contactar directament amb els més petits, amb els joves, amb les noves generacions de lectors és un plaer que no té preu; veure com els joves s’acosten a la lectura és, sens dubte, una esperança. I tot això ho fan a Mollerussa gràcies al treball vocacional i entusiasta d’un grup de persones que hi dediquen hores, ganes i il•lusió.
Gràcies a tots.



I si no hi heu anat, aprofiteu que demà és l’últim dia. I la cloenda és d’autèntic luxe: la presència d’un bon amic, d’un dels grans il•lustradors de casa nostra, d’un home savi, afable i encantador, responsable de llibres meravellosos, de personatges entranyables, el sempre fascinant Francesc Rovira. Val la pena.

400 llibres no és una xifra per agafar-se a broma. Sense ser res de l’altra món, una biblioteca amb 400 volums ja permetria llargues hores de lectura, ara bé, si els 400 llibres porten tots la mateixa signatura, la cosa ja canvia força.
Alba Editorial, dins la seva col•lecció Joven, ha publicat Sonidos del corazón, el llibre que fa 400 en la producció d’un grafòman impenitent, l’escriptor barceloní Jordi Sierra i Fabra. A hores d’ara, aquesta xifra ja la té superada amb escreix, la producció de Sierra i Fabra és francament infernal i, de fet després d’aquest llibre ja n’ha publicats uns quants més, però aquest té el singular honor d’ocupar una xifra rodona del palmarès.



A la part pràctica, l’escriptor aprofita la trama de fons dels dos protagonistes, un jove guitarrista intuïtiu i brillant, fill de dos vells roquers i una noia, violinista clàssica que es coneixen al conservatori. Aquesta història li serveix per posar en solfa una de les seves passions de tota la vida: el rock i aquí ho organitza quasi com una enciclopèdia cronològica que, en forma d’explicació, va desgranant els grups significatius de la tradició rockera universal.
De fet, Jordi entraria perfectament en aquesta definició de vell rocker i una part d’aquests 400 llibres tenen relació directa amb el món del rock i les seves estrelles. En aquest sentit apuntar que el top 5 de clàssics del rock que escolliria Jordi Sierra i Fabra són “Like a rolling stone”, de Bob Dylan, una cançó que és la que vol que soni quan es mori, el seu epitafi i la que ha sentit més vegades al llarg de la seva vida; “Imagine”, de John Lennon, que ell considera més que una cançó; “Paperback Writer”, de The Beatles, un record de quan somniava ser escriptor i va veure que el grup tenia una cançó que tot i que no entenia, estava segur que parlava del seu propi futur; “Give me some lovin”, de l’Spencer Davis Group, que va escoltar per primera vegada al llit, en un transistor, va fer un bot i des d’aleshores es va convertir en un referent, o “Baby I’m gonna a leave you”, de Led Zeppelin, el grup que va canviar la història del rock.



Ve de guanyar dos premis importants, el Torrevieja, dotat amb 360.000 euros amb “Sombras en el tiempo” i el Barcanova de 20.000 euros amb “L’estrany”.
Una novel•la que és una bona manera d’acostar el jovent al món del rock, aprofitant les noves generacions que no van viure l’esclat de la música popular i també la tirada que l’autor té en un públic lliurat que devora les seves obres amb ganes i devoció.

(Article publicat al portal 324.cat)
L’editorial Joventut acaba de recuperar una peça magnífica d’un dels noms clàssics de la literatura infantil contemporània, els “Contes per telèfon” de Gianni Rodari. L’escriptor, mestre i pedagog italià va publicar aquestes històries per primera vegada l’any 1962 i l’editorial catalana, les ha anat recuperant amb regularitat en diferents edicions, convertint el llibre en un imprescindible del seu catàleg. En aquesta ocasió es tracta també d’una edició de primera, ja que compta amb la traducció de la gran i sempre impecable Teresa Duran i les il•lustracions d’Emilio Urberuaga, Premi Nacional d’Il•lustració 2011.



El fil conductor vindria a ser una versió força personal i peculiar de les mil i una nits, sense aquest component de màgia oriental, però amb tota la força d’una imaginació rica i fèrtil, un cervell àgil que va revolucionar el concepte de la literatura juvenil. De fet, a l’època, el telèfon era una eina moderna i activa. Ara, si calgués fer una versió actualitzada potser s’hauria de convertir en contes per Twitter, contes per Facebook o contes per whatsApp, però el cert és que l’essència de Rodari segueix vigent i amb tota la capacitat de fascinar.
El senyor Bianchi, de Varese, és un representant de comerç obligat a viatjar per feina. Només torna a casa diumenge i dilluns torna a marxar. La seva filla petita vol un conte cada dia abans d’anar a dormir i la mare ja no sap què dir-li.
El senyor Bianchi decideix telefonar-la cada dia a les 9 del vespre i explicar-li un conte, un conte curt, això sí, ja que ha de pagar les trucades de la seva butxaca. Fins i tot les telefonistes s’aturen per escoltar-los.



Setanta contes magnífics amb tota la brillantor de Gianni Rodari que segueix seduint com només ho poden fer els qui estimen allò que fan i s’hi lliuren amb tota la força dels sentits.
I com a reflexió de fons, la importància de les editorials, dels autors, dels il•lustradors i dels traductors que treballen per oferir a la canalla el bo i millor de la seva saviesa, convençuts que si alguna cosa ens pot salvar de la caiguda és la cultura i que si volem que els més joves entenguin i estimen el món, és imprescindible que s’acostin a la literatura i sentin en carn pròpia la fascinació d’una bona història de les que enganxen.