El Blog de Jordi Cervera

Arxius

Estàs veient: desembre 2011

30/12/2011: Mas d’en Gil

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Avui us proposo un viatge a Bellmunt del Priorat, concretament a Mas d’en Gil, una finca de 125 hectàrees, de les quals 45 són costers i les típiques terrasses esquerpes que caracteritzen la comarca. La finca també té molt del somni d’un home, de Pere Rovira Rovira, un agent comercial que volia embotellar la terra i a base de constància i tenacitat se’n va acabar sortint. Ell va ser un dels pioners a l’hora de creure de totes totes en el potencial d’aquelles terres oblidades i, de fet, va ser el responsable d’una fita que, amb la perspectiva que dóna el temps, es podria considerar històrica: embotellar el primer vi del Priorat, el Masia Barril l’any 1981.

Coma Vella. Mas d'en Gil

Un treball constant, professional, rigorós i savi i l’ajuda impagable de les seves filles han donat com a resultat productes potents i innovadors com el Coma Vella. És un vi negre, creat amb tendències actuals i respecte per la tradició, amb un cupatge que juga amb les varietats merlot, syrah, garnatxa peluda, garnatxa país, cabernet sauvignon i carinyena, capaç d’oferir sensacions de fruita vermella, de sotabosc i també un regust molt personal que es manté i que el converteix en un vi interessant, capaç d’anar millorant amb el pas del temps i que pot viatjar perfectament amb carns i fruits de l’horta. Un vi agradable, capaç de captivar paladars joves i d’ajudar molt bé a crear afició i a educar el gust.
Una concepció actual del vi, equilibrat, ric en aromes i amb un protagonisme de la fruita vermella molt agradable que es percep després d'una primera impressió més forta. El color és granat intens.
Coma Vella, un dels productes sorgits del celler Mas d'en Gil, a Bellmunt del Priorat.

30/12/2011: Capsa de Borbons

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Tal i com està el pati, el millor regal d’aquestes festes pot ser una magnífica Capsa de Borbons. Dos llicenciats en Història, Guillem Verger i Anna Carbonell, han publicat a Fil d’Aram Editors aquest llibre que ens acosta de manera didàctica, acurada, rigorosa i gosaria a dir divertida, la vida i miracles d’una dinastia que, per sort o per desgràcia portem associada a les nostres vides des de fa un grapat de segles.
Arrencant de l’estimat i sempre recordat Felip V, Verger i Carbonell, segueixen amb detall la via dels Borbons sense oblidar-ne cap: Ferran VI, Carles III, Carles IV, Ferran VII, Isabel II, Alfons XII, Alfons XIII i, és clar Joan Carles I que ara, per desgràcia seva i gràcies als bons oficis del seu segon gendre, ocupa pàgines i pàgines dels diaris.

Capsa de Borbons

El llibre és una peça recomanable ja que lliga el rigor històric absolutament imprescindible en una publicació d’aquestes característiques amb un to mordaç que resulta força engrescador i brillant.
Aquest repàs de la vida i miracle dels Borbons és un exercici savi i educatiu. Els autors han aconseguit brillantor i efectivitat. L’únic que caldrà veure (potser serà material per a una separata posterior) és si el gendre (que no es va llegir el llibre) aconseguirà torpedinar aquesta història de segles i convertir una nissaga acostumada a manar en plebeus que es llevin a les set del matí per anar a treballar.

21/12/2011: Jo confesso

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Com a lector, és fàcil trobar lectures que captivin, que et facin pensar que llegir és un dels escassos plaers que l’ànima pot tenir en aquests moments de crisi econòmica però també intel•lectual i moral, però no és menys cert que poques vegades es té la certesa absoluta de trobar-se davant una obra mestra, davant una peça literària que saps amb certesa que perdurarà amb glòria i honor molt més allà de la vida de l'autor i de la del lector.
Vaig tenir l’impagable regal de ser un dels pocs lectors que accedien a la novel•la uns quants mesos abans de la seva sortida al mercat, (només la tripa sense cobertes) i també confesso que és un dels grans plaers de la meva vida de lector, un plaer que es va sumar, a més, a l’experiència meravellosa de gaudir d’una de les primeres entrevistes que va concedir Jaume Cabré per parlar d’aquesta obra tot escoltant de fons el so fascinant d’un Storioni com el que li serveix de fil conductor de la història.

Jaume Cabré - Jo confesso

Set anys ha durat la gestació del llibre. Cabré és professional, metòdic i perfeccionista. Entén la literatura com la seva vida i com el seu treball i es lliura a ella al màxim de les seves possibilitats i de les seves capacitats. El resultat de tanta dedicació no pot ser altre que novel•les amb ànima, històries singulars que bateguen a cada pàgina, que vibren en cada frase, que tanquen en cada paraula el magnífic miracle de la puresa literària. És, sens dubte, un d'aquests autors únics que representen una època, que es converteixen en clàssics, que són capaços de revolucionar els paràmetres habituals de mesura.
Resumir Jo confesso en poques paraules vindria a ser una tasca absurda, inútil i innecessària. La novel•la és de les que es llegeixen amb fervor, amb voracitat, amb passió, llegint cada frase i explorant cada concepte amb la certesa total que allò forma part de la gran urbs que és tota la seva obra i, alhora, d'un impressionant gratacel individual que s'obre, ple de portes, finestres i camins, diferents i carregats de profunditat i de significat. Cabré concep la seva literatura com un tot i en aquesta novel•la ha aconseguit que el seu Storioni, l'instrument prodigiós i únic que manté el fil de la narració, emeti les millors notes, les més sublims.

Violí de Lorenzo Storioni (Cremona 1773)

Cabré ha aconseguit que el temps es torni elàstic. Desafia les lleis clàssiques de la narrativa i les doblega a les seves necessitats, les plega als seus desitjos convertint-les en eines mal•leables i dúctils que li serveixen per barrejar èpoques, personatges, somnis i accions, donant per bona la seva teoria de base: considerar al lector com un ser intel•ligent i sotmetre’l a reptes que posin a prova en tot moment les seves capacitats. Pur virtuosisme. Teixeix una trama encadenada, intricada i subtil on el temps s'estira, els personatges es barregen, els diàlegs brillen, les idees i els sentiments s'entrecreuen i les veus narratives varien a cada pas i aquesta combinatòria, que podria semblar un caos, a les seves mans es converteix en una magnífica simfonia on el Vial, aquest violí de nom propi i història tràgica i magnètica, deixa sentir la seva captivadora veu de vellut per rendir als lectors àvids de sensacions inèdites.
Una llarga reflexió, amb retalls d'història documentada que mai no es noten, com li agrada fer a Cabré, sense pecar ni de pedanteria ni d'erudició, deixant que s'uneixin els uns amb els altres, sense forçar-los, fluint fins a impregnar els sentits del lector i aconseguir l'objectiu d'anar desgranant aquesta monumental reverberació de l'ànima humana a través de l'espai i del temps, conceptes molt utilitzats per parlar de novel•les però que en aquesta acaben cobrant un sentit especial i únic.

Jaume Cabré

Jo confesso és un llibre destinat a ser una joia, qui sap potser la novel•la del segle.

19/12/2011: Una felicitació RBA

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
L'equip de premsa d'RBA (Laura Santaflorentina, Manel haro i Itzíar de Francisco) feliciten les festes als amics, parents i saludats amb aquest imaginatiu muntatge al voltant dels llibres. Passió per la lectura i... a volar!

Bones festes a tots
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Akal acaba de publicar Las artes de los reinos de África, un treball de Suzanne Preston Blier, catedràtica d’art africà dels departament de Belles Arts i Estudis Afroamericans de la Universitat de Harward.

Un cap de Benin

És un magnífic treball que explora les maneres en què els governants africans de diferents èpoques històriques s'han servit de l'art i l'arquitectura per anar definint la seva identitat individual i estatal des del segle XVI fins a finals del XX. També posa en contacte les arts pròpies dels regnes escollits amb el comerç exterior i el colonialisme europeu.

Las artes de los reinos de África

La professora Blier estudia les pròpies peces d’art i també la seva simbologia i els temes que ultrapassen les fronteres concretes per esdevenir qüestions lligades amb la mateixa concepció de l’art i la seva relació amb el poder i la tradició. Escultures, ídols, l'arquitectura dels palaus vistos del des punt de vista estètic però també analitzat la seva importància en punts com el paper de les dones a la cort, la presència de les diferents dinasties regnats, el concepte de divinitat o la importància de l'art en la diplomàcia i la guerra.

Cap Yoruba

El llibre s’arrodoneix amb un gran nombre de fotografies que ajuden a situar amb molta més facilitat el text, oferint una visió global de les arts als regnes africans com el de Benin, els yoruba, el regne asante o el kuba.

11/12/2011: Generacions Raluy

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
El circ Raluy torna a ser al seu emplaçament barceloní habitual, al Moll de la Fusta, en una visita habitual que es tancarà el dia 8 de gener, temps més que suficient per no perdre’s aquesta cita cabdal amb la història del circ.

Circ Raluy

Com cada any el circ Raluy presenta un nou espectacle amb els artistes de sempre i algunes novetats i incorporacions, fent bona l’antiga idea del circ tradicional, concebut com una gran família sempre oberta i sempre receptiva. En aquesta ocasió hi ha dos convidats de luxe. El primer Duban Nikols, un artista especialitzat en números de llit elàstic, dotat d’un especial sentit de l’humor i que també canta i el segon, un vell conegut del públic de casa nostra, el pallasso Claret Papiol, que durant els anys vuitanta va formar part de la mítica parella Germans Poltrona juntament amb Tortell Poltrona. En aquesta ocasió, però, actua com a mestre de cerimònies de l’espectacle, un paper que habitualment desenvolupava Carles Raluy i que engunay li cedeix part del protagonisme al Claret.

Carles Raluy

El circ, l’únic que ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi, a més de rebre infinitat de reconeixements internacionals, és un nucli essencialment familiar que va arrencar amb Luis Raluy Iglesias, nascut l’11 de febrer de 1911 a Carcassonne, tot i que es va criar a Sant Adrià del Besòs. Juntament amb la seva dóna, Marina Tomàs Jorba comencen fent un número d’home bala que els hi donarà fama arreu. És el naixement de la nissaga Raluy, una dinastia que arriba a la cinquena generació.

Lluïset Raluy

I de fet han estat les joves generacions les que han agafat el protagonisme i han creat aquest nou espectacle, batejat precisament així, Generacions. Uneix sang nova i classicisme, modernitat i tradició. A la pista hi ha el pallasso portuguès Sandro Roque, que enguany imita Tom Jones i Elvis Presley, amb arrencada Aloha from Hawaii inclosa, els equilibris de Niedziela i Emily Swider Raluy, l’antipodisme de Kerry Raluy Rastall, els pallassos Lluïset i Bilin (Lluís y Francis Raluy), el pole artístic amb Rosa Raluy Chy, el trapezi amb Jean Christophe Fournier, el cercle aeri amb Louisa Raluy, els meteorits amb Kimberley i Jillian Giribaldi Raluy, el llit elàstic amb Duban Nikols.

Kerry Raluy Rastall

Una altra de les novetats d’enguany, Yú l’Ós Panda, un giny mecànic creat per l’empresa Kreat CB, especialitzada en efectes especials per al cinema. Es maniobra des interior i és capaç de caminar i moure la boca, els ulls i les orelles mitjançant Quatre servomotors que funcionen com els apareéis d’aeromodelisme.

Yú l’Ós Panda

Tot i les novetats i aquestes cinc generacions d’artistes, tornar al Raluy és com tornar a casa. És un circ real, dels d’abans (i no només per la seva estructura externa). És un circ amb ànima, amb sentits, amb caliu. Un circ on pots sentir a la cara el calor del foc que manipula Kerry Raluy, on sents l’aire que aixeca el pas del trapezi per damunt del teu cap, on tot és embadalidorament proper, on cada detall es pot veure amb tota la seva grandesa.

Louisa Raluy

El Raluy és una meravella que cal veure, una cita irrenunciable amb la història, amb la tradició, amb les essències del circ, d’aquell circ que fascinava Joan Brossa, un lloc on s’ha de tornar any rere any per no perdre l’ànima de nen i la capacitat de riure, de mirar, de caure de ple en la sorpresa.

La cúpula del Raluy

No cal ni que us digui que la recomanació és que aprofiteu i visiteu la màgica i preciosa carpa del Circ Raluy. Teniu temps fins el 8 de gener. Segur que si no l’heu vist mai us fascinarà.
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
La versió castellana del llibre pop-up La capsa dels tresors, les aventures de la Mireia (que en castellà és María) i el conill Guatson apareix esmentada al suplement cultural del diari El País, Babelia en un article de la sempre precisa i brillant Rosa Mora. No cal ni dir que es tracta d'un punt de referència i que sempre és un honor treure-hi el nas.
La capsa dels tresors

El llibre parteix d'un text meu i de les magnífiques il·lustracions i el treball d'arquitectura de paper de Sebastià Serra.

09/12/2011: One Sunday Morning

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Una joia d'aquelles que sorgeixen quan menys t'ho esperes. Es diu One Sunday Morning i és una llarga peça de més de 12 minuts que forma part del nou disc dels Wilko, The Whole Love.

Wilco

La banda de Chicago ens regala una suite meravellosa plena de moments delicats i subtils. Per gaudir-ho amb tota la calma del món.

08/12/2011: La Monumental

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Editorial Península acaba de publicar La Monumental. Una historia gráfica de la plaza de toros de Barcelona (1914-2011), un treball de l’historiador i documentalista Carles Salmurri, que va ser redactor en cap de la secció de documentació de La Vanguardia entre el 1983 i el 2009.

La Monumental - Carles Salmurri

Textos i, sobretot moltes fotografies (150), que repassen la vida d’aquest emblemàtic indret barceloní que el 25 de setembre de 2011 amb la darrera corrida protagonitzada per Juan Mora, Serafín Marín i José Tomás, va tancar una etapa que començava el 1914 amb el treball dels arquitectes Ignasi mas i Domènec Sugrañes.

Cartell de Miquel Barceló que anunciava la darrera corrida de La Monumental

Pel mig una llarga i intensa vida amb toreros com Manolete, Joselito, El Gallo, Dominguín, Chamaco, Antonio Ordoñez, El Viti o El Cordobés, entre molts altres però també concursos de sardanes, multitudinaris mítings del PSUC, discursos de Alejandro Lerroux, Lluís Companys o Federica Montseny, combats de boxa amb Al Brown, Macel Cerdan o el mític Muhammad Alí i espectaculars concerts de rock protagonitzats per figures com The Beatles, Rolling Stones, Bob Marley, Bruce Springsteen o Dire Straits.

The Beatles van actuar a La Monumental

Una vida singular que caldrà veure com evoluciona a partir d’ara però aquest treball de Carles Salmurri ens permet observar i capturar a vol d’ocell amb unes imatges magnífiques i summament evocadores.

La Monumental de Barcelona

Tota una joia que, a més, inclou una sucosa crònica taurina signada per Néstor Luján publicada el 17 de juliol de 1954 a la revista Destino amb el pseudònim Puntillero.

07/12/2011: Circ Italià

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Un clàssic de cada Nadal. El Circ Italià dels germans Rossi torna a ocupar l’arena òrfena de toros de la Monumental. Sis generacions d’artistes de circ que van agafar un nou rumb quan l’any 1961 Claudio Rossi va fundar el Circ Italià que, des de l’any 80 s’ha convertit en un circ espanyol. L’any 2010 es va crear Rossi SL amb la voluntat de donar forma a nous reptes amb la posada en escena d’espectacles globals i innovadors dins l’àmbit del circ, comptant amb la col•laboració d’altres artistes.

Circ Italià dels germans Rossi - A la Monumental

Aquesta iniciativa va donar el seu primer fruit l’any passat amb l’estrena de Somnis (amb el conegut pallasso català Monti) i enguany agafa el protagonisme La veritable història de Pinotxo.

Circ Italià dels germans Rossi - Pinotxo

Agafant com a base de fons l’essència del popular personatge de Carlo Collodi, el ninot de fusta agafa vida i es converteix en un nen innocent. Marco Rossi dóna vida a Pinotxo i, ajudat pel Grill (Jordi Saban) s’ha d’enfrontar a les malifetes de la Guineu (Pau Sarraute) i la Gata (Stella Valentinova) mentre assisteix, embadalit, a les representacions del circ Stromboli. Enmig de persecucions i embolics que mantenen el ritme i l’atenció mentre a la pista es produeixen els canvis d’escenari, els artistes presenten tot el seu repertori de circ d’inspiració tradicional.

Circ Italià dels germans Rossi - Bicicleta

El resultat és un espectacle poderós, magnètic, que porta a l’espectador a viure tota la màgia, la força i la capacitat de seducció del circ clàssic posat al dia amb ritme, efectes sonors, música i llum que li aporten un ritme trepidant i una posada en escena brillant. Pel mig aquesta poesia melancòlica i tendra que aporten els pallassos tocats per l’ànima de Pinotxo.

Circ Italià dels germans Rossi -  Equilibristes

Números brillants, dels que captiven com els Aeris del Bosc Encantat; la Màgia del Llamp amb la contorsionista; el Teatret de Titelles, un número de bicicletes; el cable baix, el Icaris, un número de trapezi, teles aèries, malabars. Una munió d’artistes, molts d’ells molt joves, que garanteixen el futur de la proposta i que, en línies generals demostren la capacitat dels integrants del circ per ser una mena d’artistes totals amb capacitat per anar fent diferents papers amb garanties i una gran habilitat.

Circ Italià dels germans Rossi - Trapezistes

I si voleu veure la part que no es veu, el Circ Italià també organitza visites guiades per les bambolines de les seves instal•lacions, una ruta que permet contemplar de ben a la vora l’escola, les caravanes, la carpa, els assajos, per tal d’agafar la dimensió real de com és la vida al cor d’un circ.
Són a Barcelona fins el dia 15 de gener, temps més que suficient per no perdre’s aquest espectacle magnífic, carregat de màgia, ritme i capacitat de seducció que els germans Rossi han bastit combinant les essències del circ amb una posada en escena innovadora i actual. Imprescindible.

Circ Italià dels germans Rossi - La més jove del circ

02/12/2011: Blitzkrieg

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Dimarts al vespre, a la llibreria Laie de Barcelona va tenir lloc la presentació del nou llibre de poemes de la col•lecció Mitilene de l’editorial Meteora.
En aquesta ocasió es tracta de Blitzkrieg, una paraula alemanys que designava els atacs llampecs de l’aviació de Hitler contra objectius aliats i que ha estat la escollida per Ernest Farrés per batejar el seu llibre.

Presentació de Blitzkrieg

La presentació va ser una conversa improvisada entre l’Ernest i l’escriptor Robert Saladrigas.

Presentació de Blitzkrieg

Aprofito des d’aquí per reiterar el meu agraïment a la Dolors Sàrries i al Jordi Fernando per oferir-me aquesta magnífica oportunitat de dirigir la col•lecció Mitilene, una de les moltes joies d’aquesta editorial que acaba de fer 11 anys i que dia rere dia demostra la força, el bon fer, la professionalitat, el rigor i la simpatia de les dues persones que la dirigeixen i que l’han convertit en una peça imprescindible del panorama editorial català.
Felicitats!

Enllaços patrocinats